Al principi dels principis

Benvolguts!
Començo aquest bloc per a explicar la meva experiència a Rússia amb un triple objectiu: 

1. Mantenir al corrent de la meva vida a tot aquell que vulgui saber què n'és de mi;
2. Servir com a referència per a qualsevol que vulgui anar a Sant Petersburg (ja sigui per estudis o de vacances);
3. A nivell més personal, per a tenir un record més d'aquest viatge.

La cosa va així: el 27 d'agost agafo un avió cap a Sant Petersburg per a estudiar durant un període de mínim 6 mesos (màxim 10) a la Universitat Estatal de Sant Petersburg (SPbU). A efectes pràctics, el que faré ve a ser un "Erasmus", però hi vaig amparada per un projecte Rússia-Europa que es diu Eranet-Mundus.

Per què Rússia? Doncs perquè fa 3 anys que estudio rus a la Universitat -per què l'estudio, ja ho explicaré un altre dia-, m'agrada molt, i les beques Eranet-Mundus es van creuar en el meu camí. Ara bé, m'ho preguntes fa un anyet i mig i no m'ho crec. No he estat mai a Rússia ni a cap país que se li assembli (si és que n'hi ha cap, que se li assembli).

Encara no he marxat, però puc ben dir que el meu Erasmus va començar fa ja molts mesos; exactament des del moment en què se'm va acudir demanar-lo; estaríem parlant de l'octubre del 2012. Des de llavors no hi ha hagut dia en què em llevés sense dedicar-hi un pensament. Així, es pot comprendre que l'espera s'ha fet molt llarga, i els tràmits i la paperassa hi han contribuit. Fa dies que el meu cap ja és allà; ara només em falta portar-hi el cos.

Durant l'estiu he tingut la oportunitat de retrobar-me amb persones a qui veig poc sovint, és una cosa que creia necessària abans de marxar; fer una bona "posada al dia". Per aquesta raó, ja fa gairebé un mes que m'estic acomiadant. I aquests últims dies estan essent els més estranys de tots: tot comença a materialitzar-se a poc a poc; el temps, que fins ara havia anat a favor meu, se m'està tirant a sobre i encara em queden moltes coses per solucionar, maletes per preparar i amics per veure... 

Mai he estat tant de temps fora (el màxim han estat 3 setmanes), i crec que de la llargada i envergadura d'aquest viatge només en sóc conscient a mitges. Ja sé que potser no n'hi ha per tant, però imposa igualment.

Com que encara no me n'he anat, no tinc gran cosa per explicar més enllà dels precedents i les sensacions. Procedim a donar unes quantes dades.

Les preguntes més habituals:

• Estàs boja?
• Però allà fa molt fred, no?
• No ens trobaràs a faltar?
• Em portaràs vodka?

No, no estic boja; sí, fa fred (però això ja ho confirmaré); sí, és clar que us trobaré a faltar. Això del vodka ja ho beurem. Vull dir que ho veurem. 

Coses que passen: Accidents domèstics tontos previs a moments importants; típic. Em vaig trencar un dit del peu a dues setmanes de marxar clavant-li una puntada de peu al llit. Involuntàriament, és clar. En fi, podria haver estat molt pitjor! Almenys em va donar l'antelació suficient com per a que desapareguessin les molèsties.

Coses curioses: Per a poder marxar, m'he hagut de fer una anàlisi de sang per a comprovar que no tinc el VIH i un certificat mèdic general degudament traduit, i a Rússia m'hauré de fer una placa de tòrax si vull tenir lloc a la residència d'estudiants. No havia conegut mai ningú que es trobés amb quelcom semblant.

En fi, espero poder tornar a escriure des de Rússia per a explicar les primeres impressions...  Gràcies per llegir-me!