Feliç mes-versari

I com qui no vol la cosa, ja fa un mes que sóc aquí!

Des de l'últim cop que vaig escriure he seguit fent coses (la qüestió és no parar):

Al concert del grup Splin (Сплин)

Dissabte passat vam visitar una fira enmarcada dins una mena de festa que es coneix com “els dies d'Europa”. A la fira hi havia demostracions culinàries de diferents llocs d'Europa. Però no, no és tan bonic com sembla. Els encarregats de les diferents parades eren russos i venien allò que els semblava típic de cada país. Per exemple, cervesa alemanya a l'stand de Bèlgica i espaguetis gallo (entre altres conserves que no havia vist mai) que es venien com a típica gastronomia espanyola. Però bé: no va deixar de ser distret.

Després de visitar la fira vam anar a un concert gratuït que feien a la plaça del palau, ben bé al costat de l'Hermitage. Tocava un grup força famós a Rússia: Splin. Érem 60.000 persones a la plaça. Va molar molt, encara que només em sabia la tornada d'una de les 5 cançons que vam poder escoltar...!

Curiós: Van posar tanques a la plaça i per entrar al concert t'havies d'ajupir per passar per sota d'una d'elles. Molt incòmode i lent. Sort que hi vam voler anar una mica més tard, perquè es veu que les aglomeracions van ser tremendes...!

I diumenge vam fer una altra excursió: aquest cop a Pavlovsk. Pavlovsk és un altre lloc a les afores de Piter on hi ha un palau i uns jardins. El palau va ser un regal que li van fer al senyor Pablo. Aquest cop sí que vam poder entrar dins. A tots ens van fer cubrir-nos els peus amb una mena de bosses de brossa a fi de no embrutar el terra, i això ens treia tot el glamour que per un moment ens podíem pensar que teníem pel fet de visitar un palau.

La naturalesa que envolta el palau és molt maca, i el bosc és ple d'esquirols que et demanen fruits secs. Allà en pots comprar i donar-los-en, i així ho vam fer. Quina cosa més encantadora *.*

Després de la visita al palau vam estar passejant pel parc una bona estona, fins que de sobte ens vam adonar que havíem anat massa lluny. Érem al final de Pavlovsk i ja començava el poble següent, un poblet rus amb tots els ets i uts (és a dir, amb carrers pràcticament sense asfaltar i una sola botiga (LA botiga). Vam agafar una marshrutka per a poder tornar a l'estació de tren, i ens miraven com si vinguéssim d'un altre planeta. Quan la dona del meu costat va sentir que deia quelcom en rus a la meva amiga russa, ens va començar a preguntar qui érem, què fèiem allà, i va voler saber si algú ens havia ofès (?) durant la nostra estada.

El meu dit molestant l'esquirol
mentre menjava la nou
que li acabàvem de donar

Amb l'amic Pablo

Dilluns, amb la professora de culturologia vam anar al museu de Kírov, personatge important de la Unió Soviètica. També vam visitar una exposició sobre com vivien els nens durant el comunisme. Si les guies no haguessin parlat en un rus a volum mínim i una d'elles hagués sabut pronunciar la S, hauria entès més coses del que explicaven...

Just en acabar-se un dels concerts
a la Filarmònica

I divendres vaig anar a la Filarmònica. 5 euros per un concert de 2h de música clàssica. I vam estar a la sala gran (es diu així, però no sé si n'hi ha més), que era molt bonica. Gens malament!

Ahir vam anar d'excursió a Schlisselburg, una fortalesa que queda al damunt d'una illa al llac Ladoga, prop de Sant Petersburg. És com un castell en ruines amb calabossos de guerra i tot plegat. No va estar malament, però pel que vam pagar, no val la pena. 

Una part de la fortalesa (Schlisselburg)

Anant cap a l'illa. Un trajecte car
i curt, però divertit

Cabres en un poblet prop de Schlisselburg

 

I avui, a més de donar la benvinguda a 2 catalans més que tot just han començat l'aventura (mai més ben dit! Ara ja hi som tots), hem tastat un plat rus fet per unes amigues russes: els oladi, una mena de pancakes que es mengen amb qualsevol cosa (formatge, peix, mermelada...). Molt bons!

Altres coses i curiositats generals per destacar:

• Aquesta setmana vaig fer una petita introducció del Pubillatge a la meva classe. Els vaig ensenyar fotos i vam parlar sobre el simbolisme del vestit i del que fem :)

• El fred. Durant dos o tres dies d'aquesta setmana ens vam apropar als 0 graus. Per sort, ja hem tornat a pujar als 9 graus. Aquelles temperatures no eren del tot normals per l'època, ni tan sols aquí, i el problema era que les calefaccions de l'institut no funcionaven perquè no estava previst. Un dia vaig haver de fer classe amb l'abric.

• Els llocs 24h. N'hi ha per tot arreu. Botigues, supermercats, restaurants, llibreries, cafeteries que funcionen les 24h. Això és molt útil si una nit d'hivern, quan el transport públic ja no funciona, ets massa lluny de casa com per tornar. A Catalunya gairebé no hi ha llocs 24h i són significativament molt més cars que la resta (aquí a Rússia la diferència de preu no es nota tant).

Coloms.

• Els coloms. N'hi ha moltíssims, hi ha zones que semblen mini-places-Catalunya. La diferència entre els coloms russos i els catalans és que aquests primers no són espantadissos en absolut. De fet, l'altre dia vaig veure un colom posar-se sobre l'esquena d'una noia. No m'agraden els coloms.

• Casaments. En aquest país la gent es casa més que a Espanya, i de més jove. També, sembla ser, hi ha més divorcis (possible conseqüència derivada del fet de casar-se jove). Davant la residència tenim un lloc d'aquests on la gent es casa i, sovint (especialment els dissabtes al matí), tenim espectacle garantit. Alguns matins hem arribat a veure 4 casaments seguits amb les seves respectives limusines.
  

  

  A Schlisselburg

• Les portes. A part que pesen molt més del que pesen a la resta de llocs on he anat (una persona de poca salut tindria problemes), s'obren cap enfora. És a dir, sortint amb pressa de casa podria trencar-li el nas a qualsevol pobre infeliç que en aquell moment caminés pel passadís davant la meva porta. I això també és així al carrer i a l'institut. Encara no he esbrinat per què, però ho intentaré.

• El cel. No sé si són els edificis baixos, els canals o els carrers amples en general, però últimament em fixo molt en el cel. I el temps contínuament canviant de Sant Petersburg ens proveeix d'imatges realment celestials.



Sortint de classe

Schlisselburg

•  Ens han robat. Al nostre apartament hi teníem una tauleta amb rodes, molt útil si en algun moment era necessari fer un Skype a la cuina o simplement per a posar-hi coses al damunt. Doncs resulta que un bon dia, estant jo mig adormida mig desperta, van entrar tres dones (la de la neteja -que té la clau-, una jove – segurament estudiant- i una altra no identificada) i es van endur la taula als nostres morros tot dient que a nosaltres no ens feia falta. Trobem a faltar aquesta taula, i a més no vull tenir problemes, perquè en arribar vam signar un paper conforme a l'apartament teníem X mobles i ara no vull haver de pagar cap moble extra. En principi demà parlo amb la directora.

Edificis al capvespre

• Edificis il·luminats. M'encanten. No n'hi havia prou amb tenir edificis macos, a més de nit els il·luminen. No deixaria de mirar cap amunt.

• Contrastos d'hospitalitat. Des del noi -sovint mig borratxo- que se t'acosta a dir-te o cridar-te coses pel carrer amb la menor delicadesa del món fins al que s'ofereix a treure't o posar-te l'abric i acompanyar-te a casa com a cosa normal. Ni l'un ni l'altre són freqüents al lloc d'on vinc!

Pel que fa a les classes, tot va bé. Una de les nostres professores és una dona gran que ha viscut molt temps als estats units i té la mentalitat molt oberta. És la que ens dóna Culturologia i Speaking i sempre ens demana que li plantegem les “preguntes més difícils” sobre cultura, política, actualitat i, evidentment, llengua. Crec que li preguntaré això de les portes.

I bé, per avui ho vaig deixant que ja toca. Més notícies pròximament. Fins aviat i gràcies per llegir-me!

Fa dues setmanes a Pushkin

Gracias: es pasiva

Molt bon dia de nou des de Rússia!
Sembla mentida, que ràpid passa el temps quan t'ho passes bé i tens coses a fer. M'agradaria escriure més sovint, però el fet que no pugui és senyal que no m'avorreixo!
Moltes gràcies a tots els que m'aneu seguint encara que sigui sense fer soroll. M'anima molt per seguir escrivint!!
Avui explicaré què se n'ha fet de mi els últims dies, i comentaré algunes coses que he trobat curioses.
La novetat més destacada: he començat a donar classes de castellà a un centre de cultura espanyola! M'ha tocat un grup de nivell A1, la qual cosa vol dir que els meus alumnes comencen des de 0 i que, ara per ara, tocarà parlar més en rus que en castellà. La qual cosa m'intimida una mica. Però el primer dia de classe ja ha passat (i el segon també) i ha anat molt bé. El grup és maco i hi ha bon ambient, i són comprensius amb el meu rus ortopèdic (especialment quan em fan preguntes inesperades i cal improvisar).

Un "mini-hermitage" a Pushkin - adoro aquestes rajoles

El diumenge passat vam anar a Pushkin amb un grupet que hem fet a la residència. Dos holandesos, dues espanyoles i un alemany. Pushkin és com un poblet que queda a uns 25 km del centre de Sant Petersburg, antiga residència del tsar. Hi ha un parell de palaus i jardins preciosos. Ens ho vam passar molt bé i en guardarem molt bones anècdotes (una d'elles relacionada amb la similitud fonètica entre Pushkin i "push kids". Encara riem). Per anar-hi vam agafar una marshrutka ("local bus", com se li diu a vegades eufemísticament). Vaig dir que parlaria específicament del transport en alguna ocasió, però no em puc estar de fer el comentari: Les marshrutkes són una mena d'autobús-furgoneta informal amb una trajectòria poc definida, en què el conductor pot perfectament cobrar mentre condueix, parlar pel mòbil o fins i tot permetre's el luxe d'endormiscar-se i tancar els ulls (!).
M'hauria agradat entrar al palau més gran, però no vam tenir temps. Queda pendent!

Aquest és l'edifici on estudio. És davant del riu

Ahir, dimecres, vaig fer la meva exposició sobre les eleccions catalanes. Vam parlar primer d'Alemanya, després del Japó, i després de Catalunya. Tots van voler fer alguna pregunta i es van interessar per algun aspecte de la cultura catalana, i jo, és clar, vaig aprofitar per explicar tot el que el meu nivell de rus em va permetre. Des de Guifré el Pilós, passant per Dalí i fins al vestit de Pubilla. Resultat: el proper dimecres, segona part ;)

Pel que fa als temes burocràtics, avui he pogut tatxar l'últim paper que em feia falta de la llista que vaig publicar l'altre dia: per fi tinc bitllet de transport i carnet d'estudiant, la qual cosa vol dir que ara podré començar a visitar museus o anar a teatres, ja que per a estudiants hi ha descomptes interessants (per exemple, puc entrar gratis a l'Hermitage ^^). Ha costat molt, han anat venint tots a comptagotes. S'ha acabat el primer assalt, he guanyat jo. Però d'aquí a una setmana tocarà començar uns altres tràmits relacionats amb el visat...
Molts em pregunteu pel temps que fa: bo. Pel que em diu la gent, ja fa dies que hauria d'haver començat a ploure sense parar, i des que sóc aquí (ja fa 3 setmanes) només ha plogut un dia. Encara no he tingut necessitat de posar-me cap abric, amb caçadora ja faig. Sovint fa núvol però pràcticament cada dia ha sortit una mica el sol. El dia de l'excursió ens va fer un dia fantàstic!

Arribant a la residència

El passat diumenge, la bugaderia de la residència, que havia d'obrir aquest dilluns, va canviar el cartell de la seva porta i ha anunciat una nova data d'obertura: l'1 d'octubre. Així, porque yo lo valgo. En moments així maleeixo haver-me endut tan poca roba. Caldrà anar i pagar a un altre lloc.

Ara vull comentar algunes coses que m'han cridat l'atenció:

• Anuncis a la vorera. Això és quelcom que no havia vist mai, i que no se m'havia acudit. Pel que he pogut esbrinar, no és una manera legal d'anunciar-se (com era d'esperar), però és gratuïta i força freqüent. Almenys ara que no hi ha neu, suposo.

• Flors. Pertot hi ha floristeries amb flors de tots els colors i de totes les menes. És freqüent veure gent (tant nois com noies) caminant amb flors a la mà. Sembla que regalar flors és més habitual que a Espanya, i això em va sorprendre gratament, ja que no és una mala costum, si bé l'altre dia, parlant amb la nostra amiga andalusa, vam arribar a la conclusió que potser el fet que regalar flors estigui tan generalitzat fa que sigui menys especial.

• Compartir taula amb desconeguts. No, no baixo de l'hort, ja sé que tampoc és tan estrany que, si no hi ha més lloc lliure en un restaurant (especialment de menjar ràpid), comparteixis taula amb el primer que vegis. Però d'alguna manera, crec que aquí és molt més habitual que a casa. Des que sóc aquí he compartit taula amb unes 5 velletes. A vegades dónen conversa, a vegades no diuen res.
  

• Préssecs de Lleida. Mentre comprava al supermercat del costat de casa, que es diu Diksi, alguna cosa fora de lloc va fer que m'aturés i tornés enrere :) (No estic segura que es pugui fer fotos al supermercat, de fet, a l'entrada d'un d'ells hi vam veure el símbol de prohibit fer fotografies). Per cert, més endavant parlaré de gastronomia. Però encara em falten molts plats per tastar!

A vegades em dóna la sensació que això de l'Erasmus és com una mena de somni. Tinc una vida permanent en stand-by i una altra de completament diferent, a molts quilòmetres, amb data de caducitat. Veiam si aconsegueixo programar el despertador per a poder-me'n despertar un xic més tard... Res, només 4 mesos més tard...

P.D: L'últim tros de fuet, minúscul, reposa a la nevera. No ens atrevim a tocar-lo. Hauríem d'esperar una ocasió especial? O seria preferible acabar amb això quant abans millor? Sort que encara em queden escopinyes...

Fins una altra!

La diada

Avui fa tot just dues setmanes que vaig arribar a Sant Petersburg. No és la primera diada que passo fora del país, però aquesta vegada em sap més greu que l'altra. D'una manera o d'una altra, per a qui vulgui i per a qui no, avui fem història. M'agrada i m'emociona, però alhora no m'agrada haver-me de conformar amb veure-us per la televisió. Aquest cop tinc els peus a Rússia i el cap a Catalunya, i no a l'inrevés, com just abans de marxar.

Avui a classe hem parlat sobre el vocabulari relacionat amb les eleccions, la campanya electoral, etc. La professora (una dona gran però de mentalitat molt moderna) ens ha demanat que per a la setmana que ve preparem una presentació parlant sobre les últimes eleccions al nostre país. A classe hi ha una altra espanyola i hem decidit que jo parlaria sobre les eleccions catalanes, i sembla que a tots els ha picat la curiositat. Em trobo un altre cop amb la tasca pubillística de ser ambaixadora del territori propi. Ho faré tan bé com pugui!

A més de 2800 quilòmetres de distància de Barcelona poc puc fer per a participar físicament a la cadena, mal que em pesi. A Sant Petersburg no s'ha organitzat (almenys que jo hagi sabut) cap cadena alternativa, com a altres ciutats del món. Per això me n'he anat a la plaça de l'Hermitage amb l'estelada a fer la meva pròpia cadena d'una sola baula, unida a la vostra de manera metafòrica amb llaços invisibles però ferms.

Un senyor d'una altra època ha volgut fer també la seva aportació a la causa.

El senyor que s'ha volgut fer la foto després d'escoltar-me

Au! Doncs, fills de Catalunya, doneu-vos les mans
i ben units com a germans
tant en temps de pau com en la guerra
des del mar fins a la serra
enlairem els nostres cants.


Visca Catalunya!

La paciència és la mare de la burocràcia

Hola de nou!

Quina setmana, quantes novetats! Ja he començat les classes i he fet una mica més de turisme. Això sí, dels 4 problemes burocràtics que s'havien de resoldre el dimarts passat, només se n'ha resolt un: el del registre. Per a viure a Sant Petersburg (o a Moscou) necessites estar registrat; si no, et pot caure una bona multa. Però encara no he aconseguit:

• ni el carnet d'estudiant (amb el qual hi ha descomptes interessants),
• ni la targeta de transport per a estudiants (ja que per a tramitar-la necessites tenir el carnet d'estudiant),
• ni l'acord d'estudis firmat (sí, fa una setmana que s'està firmant).

 Aquestes coses van molt lentes aquí i és qüestió de prendre-s'ho amb paciència. 

El que m'ha costat molt de prendre'm amb paciència ha estat la falta d'internet d'aquesta setmana. Avui us explicaré com és la residència on estem vivint i quins són aquests problemes amb internet.

La residència és al carrer Kapitanskaya, 3 (per si algú té curiositat). Està situada a una punta de l'illa Vasilievskij, tocant al mar. Això té la seva part dolenta, ja que a les nits d'estiu els ponts de la ciutat s'obren i no es pot passar d'una illa a l'altra (tot i que cap a les 3 o així hi ha algun pont que es tanca durant una estona, si no m'equivoco). A la residència hi ha tres tipus d'apartaments: de 7 persones, de 4 persones, i el nostre (de 2 persones, és la suite de la residència). Tenim més o menys el mateix espai que als apartaments de 7 persones però només en som dues. L'habitació on dormim és tan gran com el menjador de casa meva. El vàter i la dutxa estan en habitacions separades, cosa molt útil. I la cuina també és força gran. Hi ha enganxines de París.

Desavantatges

• Un matalàs de molles al qual ja m'estic acostumant,
• La distància al centre (de fet, arribo a classe amb 40-45 minuts aproximadament, i això, en aquesta ciutat, és més aviat poc),
• Algunes iaies desagradables a vegades,
• El fet d'haver-se de fer una placa de tòrax per a viure-hi (ja està feta!)
• Per entrar-hi has d'ensenyar un permís, i si no el dus a sobre es pot crear una situació incòmoda. Però això encara no m'ha passat.
• Diria que no hi ha gent russa.
• Internet va amb cable i se n'ha de demanar l'activació a una oficina de la universitat. Malauradament a la nostra habitació només hi ha un cable i n'haurem de comprar un altre si volem connectar-nos en condicions. A part d'això, des de dimecres no ens funciona internet (com a molta altra gent de la residència i de la ciutat – per exemple, a una professora nostra). Diuen que pot ser a causa del G20, però ara ja s'ha acabat i internet encara no ha tornat. Potser aquesta tarda. No en tinc ni idea...

Avantatges

• Pots entrar i sortir a l'hora que vulguis.
• Pots portar convidats (però no a dormir, és clar).
• Té bugaderia (encara que no la hem pogut visitar, perquè estarà tancada fins a mitjans de setembre, i no sabem què tal és).
• Ens proporcionen i renten roba de llit i tovallola.
• Hi ha gent de tot el món.
• En principi no s'hi pot entrar amb begudes alcohòliques, però ningú et mirarà la bossa de la compra (he vist alemanys entrant packs de 20 cerveses a la vista dels vigilants...)

En resum: n'estem contentes.
 
Pel que fa a les classes, ja donaré detalls en una altra ocasió. De moment, us dic les meves assignatures:

• “Culturologia”,
• Gramàtica,
• Literatura,
• Cinema rus,
• Conversa (col·loquial),
• Llengua russa “de negocis” (situacional),
• Dificultats lèxiques,
• Llengua dels mitjans de comunicació,
• Redacció.

Què he fet durant la setmana? El cert és que ha passat molt ràpid. Una amiga russa ens va portar a un bar espanyol que es deia “Barslona” (en rus és un joc de paraules entre “Barcelona” i “Bar d'elefant”). Tenien plats tan espanyols com “gallina de queso”. Aquest no el vam provar, però vam demanar una ració de tapes i, encara que poc espanyoles, eren molt bones.

Oh, m'estic aficionant al te. Ho sabia...

Una altra amiga russa em va portar a fer una ruta per algunes zones del centre de Sant Petersburg. Vaig veure la fortalesa de l'illa Zayachy, vaig creuar un pont per primera vegada a la ciutat i també, entre altres, vam veure el Chizhik-Pyzhik, una estàtua d'un ocellet a la qual se li tiren monedes demanant desitjos.

Chizhik-Pyzhik

Posta de sol des del pont

Amb uns amics de la residència (holandesos i alemanys) vam anar a passejar pel Letnij sad (“jardí d'estiu” - un parc) i l'”Església del Salvador sobre la Sang Vessada”. Però ja donaré més detalls turístics en una altra ocasió :))

Dissabte vaig anar amb un altre amic rus a una mena de local conegut com a “anticafè”, on pagues per l'estona que hi ets i no pel que prens. Era un lloc molt informal, ben bé al centre de la ciutat, ple de llibres, jocs de taula i coses per distreure's. A més, vam poder seure a prendre te a un balcó des d'on es tenia una magnífica vista del carrer principal, el nevskij prospekt.

Ahir, amb la Sònia, sense seguir les advertències d'alguns coneguts, vam fer realitat un capritxo meu, que era llogar una bici i voltar la ciutat durant tot un dia. Cert és que no és la millor ciutat per veure amb bici, ja que molts trams eren plens de gent, cotxes, graons o obres. Però al mateix temps és una bona idea, sempre i quan no vagis massa pel centre, ja que a Peter les distàncies són molt grans i tot és pla. Per això, tot i que vam acabar esgotades i només vam veure mitja ciutat, va valer la pena!!

Espero recuperar internet aviat (avui he publicat des de la universitat) i poder escriure amb més freqüència i millors condicions. Fins aviat!

Del Calisay al Vodka

Bona nit des de Rússia!

Ja fa 5 dies sencers que sóc aquí i des que he arribat no he parat. He fet i vist tantes coses, que no sabria per on començar a explicar. Em limitaré a fer un resum del que he fet aquests dies, i més endavant, quan conegui més el terreny, parlaré amb més propietat i detalls de temes com:

• La ciutat
• El transport (el metro, especialment)
• Els supermercats
• La universitat
• La residència
• etc... :)

El meu avió sortia de Barcelona el dimarts 27 d'agost a les 11 de la nit. El camí a l'aeroport va ser gairebé apocal·líptic; durant el tram des de Mataró a Badalona va estar caient un diluvi tan exagerat que amb prou feines podíem veure el que teníem a davant. Anàvem a 50 km/h per l'autopista i els vorals eren plens de cotxes que no s'atrevien a continuar. Sort que vam sortir amb temps de casa i vam arribar a l'aeroport amb temps de sobres.

Cotxes parats al voral

En alguns moments, aquesta va ser la nostra visió

Afortunadament no estic sola en aquest viatge, especialment en aquests primers dies, que són els més difícils. Vaig agafar l'avió juntament amb la Sònia, una noia que vaig conèixer fa uns mesos i que també estudiarà 6 mesos a Sant Petersburg.

El camí a la residència va ser molt feixuc, carregant les maletes. No vam voler agafar cap taxi. Gràcies a Déu, sembla que els russos són molt atents i no hi va haver cap escala que ens deixessin pujar o baixar fins al final: sempre apareixia qualsevol jove disposat a ajudar; si feia falta, amb una maleta a cada mà (50 kgs en total). Sortien del no-res i desapareixien quan amb prou feines els ho havíem agraït.

Amb la residència hem tingut molta sort, perquè tots els apartaments són de 4 o 7 persones, però ens ha tocat la suite: tenim l'únic (o un dels únics, encara no ho sé segur) apartament de 2 persones de tot l'edifici. No hi ha habitacions individuals, però tot i així està bé. El matalàs és més aviat agressiu però estan fent reformes i aconseguiré que ens els canviïn. Oh, i això sí, estava tot molt brut. Però ja ho hem arreglat i ho hem posat tot bonic. Tot just avui he pogut desfer les maletes, imagineu si he estat ocupada. Però ha valgut la pena, ara em puc sentir com a casa:

Pel que fa a la universitat: començo les classes demà, dilluns 2. El procés ha estat lent, la burocràcia és molt pesada. Hi ha situacions molt còmiques i surrealistes que aquí es fan realitat: “vés al despatx núm. 23 que hi ha al segon pis de l'edifici del costat perquè et firmin un paper, després vés a pagar no-sé-què, si cal fes alguna trucada i torna aquí perquè t'hi posi un segell i després ho envies a no-sé-qui a través d'internet”. Tot va així, si fa o no fa, s'han de fer molts tràmits, i pràcticament sempre has de fer cua. Però amb companyia tot es torna més agradable. Vam conèixer una noia d'Andalusia que també ha vingut amb nosaltres durant tot el procés i ens l'ha fet més amè.

Dimarts per fi acabaré temporalment la meva relació amb la burocràcia russa. No és tan traumàtic com sembla; es tracta de prendre-s'ho tot amb paciència i bon humor.

Fins ahir no vam poder fer gaire turisme. Una coneguda russa de la Sònia ens va portar a fer una volta pel centre de la ciutat amb la seva família, així que per fi vam poder veure l'Hermitage i altres coses que hi ha a prop i de les quals ja parlaré en una altra ocasió. A més vam agafar un vaixell ràpid per anar fins a Petergof, que ve a ser el “Versailles rus”. Teníem ganes d'anar-hi aviat perquè hi ha fonts que deixaran de funcionar d'aquí a unes dues setmanes. Tot molt bonic, amb uns jardins molt grans (a Rússia, tot és enorme), ens vam fer unes quantes fotos. Els estem molt agraïts per l'excursió!

Respecte al temps: ens ha fet molt bon dia des que som aquí. Pantalons llargs, inevitablement, però al migdia es pot anar amb màniga curta perfectament. Vejam quan dura això.

El divendres ens vam trobar amb una amiga russa meva que ens va dur a una cafeteria-balcó molt estilosa i demà ens porta a un altre bar especial, ja explicaré què tal!

En termes generals: m'està agradant força; tinc bones vibracions. La gent és més agradable del que es diu (tendeixo a creure que d'imbècils n'hi ha a qualsevol lloc del món i segurament estan en distribució aproximadament uniforme). La ciutat és preciosa, tot i que les distàncies són mooolt llargues (les cruïlles són molt més grans). Però m'hi acostumaré!

Em queden moooltes coses de què parlar, però temps al temps. Avui ha estat el meu primer “dia lliure”. Estic desitjant tenir-ne un altre per sortir a descobrir la ciutat amb bicicleta. De seguida que pugui donaré més detalls! Salut!