Del Calisay al Vodka

Bona nit des de Rússia!

Ja fa 5 dies sencers que sóc aquí i des que he arribat no he parat. He fet i vist tantes coses, que no sabria per on començar a explicar. Em limitaré a fer un resum del que he fet aquests dies, i més endavant, quan conegui més el terreny, parlaré amb més propietat i detalls de temes com:

• La ciutat
• El transport (el metro, especialment)
• Els supermercats
• La universitat
• La residència
• etc... :)

El meu avió sortia de Barcelona el dimarts 27 d'agost a les 11 de la nit. El camí a l'aeroport va ser gairebé apocal·líptic; durant el tram des de Mataró a Badalona va estar caient un diluvi tan exagerat que amb prou feines podíem veure el que teníem a davant. Anàvem a 50 km/h per l'autopista i els vorals eren plens de cotxes que no s'atrevien a continuar. Sort que vam sortir amb temps de casa i vam arribar a l'aeroport amb temps de sobres.

Cotxes parats al voral

En alguns moments, aquesta va ser la nostra visió

Afortunadament no estic sola en aquest viatge, especialment en aquests primers dies, que són els més difícils. Vaig agafar l'avió juntament amb la Sònia, una noia que vaig conèixer fa uns mesos i que també estudiarà 6 mesos a Sant Petersburg.

El camí a la residència va ser molt feixuc, carregant les maletes. No vam voler agafar cap taxi. Gràcies a Déu, sembla que els russos són molt atents i no hi va haver cap escala que ens deixessin pujar o baixar fins al final: sempre apareixia qualsevol jove disposat a ajudar; si feia falta, amb una maleta a cada mà (50 kgs en total). Sortien del no-res i desapareixien quan amb prou feines els ho havíem agraït.

Amb la residència hem tingut molta sort, perquè tots els apartaments són de 4 o 7 persones, però ens ha tocat la suite: tenim l'únic (o un dels únics, encara no ho sé segur) apartament de 2 persones de tot l'edifici. No hi ha habitacions individuals, però tot i així està bé. El matalàs és més aviat agressiu però estan fent reformes i aconseguiré que ens els canviïn. Oh, i això sí, estava tot molt brut. Però ja ho hem arreglat i ho hem posat tot bonic. Tot just avui he pogut desfer les maletes, imagineu si he estat ocupada. Però ha valgut la pena, ara em puc sentir com a casa:

Pel que fa a la universitat: començo les classes demà, dilluns 2. El procés ha estat lent, la burocràcia és molt pesada. Hi ha situacions molt còmiques i surrealistes que aquí es fan realitat: “vés al despatx núm. 23 que hi ha al segon pis de l'edifici del costat perquè et firmin un paper, després vés a pagar no-sé-què, si cal fes alguna trucada i torna aquí perquè t'hi posi un segell i després ho envies a no-sé-qui a través d'internet”. Tot va així, si fa o no fa, s'han de fer molts tràmits, i pràcticament sempre has de fer cua. Però amb companyia tot es torna més agradable. Vam conèixer una noia d'Andalusia que també ha vingut amb nosaltres durant tot el procés i ens l'ha fet més amè.

Dimarts per fi acabaré temporalment la meva relació amb la burocràcia russa. No és tan traumàtic com sembla; es tracta de prendre-s'ho tot amb paciència i bon humor.

Fins ahir no vam poder fer gaire turisme. Una coneguda russa de la Sònia ens va portar a fer una volta pel centre de la ciutat amb la seva família, així que per fi vam poder veure l'Hermitage i altres coses que hi ha a prop i de les quals ja parlaré en una altra ocasió. A més vam agafar un vaixell ràpid per anar fins a Petergof, que ve a ser el “Versailles rus”. Teníem ganes d'anar-hi aviat perquè hi ha fonts que deixaran de funcionar d'aquí a unes dues setmanes. Tot molt bonic, amb uns jardins molt grans (a Rússia, tot és enorme), ens vam fer unes quantes fotos. Els estem molt agraïts per l'excursió!

Respecte al temps: ens ha fet molt bon dia des que som aquí. Pantalons llargs, inevitablement, però al migdia es pot anar amb màniga curta perfectament. Vejam quan dura això.

El divendres ens vam trobar amb una amiga russa meva que ens va dur a una cafeteria-balcó molt estilosa i demà ens porta a un altre bar especial, ja explicaré què tal!

En termes generals: m'està agradant força; tinc bones vibracions. La gent és més agradable del que es diu (tendeixo a creure que d'imbècils n'hi ha a qualsevol lloc del món i segurament estan en distribució aproximadament uniforme). La ciutat és preciosa, tot i que les distàncies són mooolt llargues (les cruïlles són molt més grans). Però m'hi acostumaré!

Em queden moooltes coses de què parlar, però temps al temps. Avui ha estat el meu primer “dia lliure”. Estic desitjant tenir-ne un altre per sortir a descobrir la ciutat amb bicicleta. De seguida que pugui donaré més detalls! Salut!