dijous, 10 de maig del 2018

Per mi, una doble malta


Hola de nou! Després d'Alemanya, que és el que explicava a l'última entrada, em vaig mudar a Malta per fer-hi el segon any de màster. Només ara, quan ja l'he acabat i m'he tornat a mudar —aquest cop a França, a les rodalies de París— trobo temps per desclavar-me l'espina de no haver-vos parlat encara d'aquest singular país insular, que mereixeria moltes més entrades (sense intenció d'ofendre el país dels frankfurts i d'altres meravelles, sobre el qual ja s'ha escrit extensament en tantíssims llocs).
Malta és especial i avui intentaré explicar-vos per què, tot combinant-ho amb les meves petites peripècies per allà.

Abans de saber que hi aniria a estudiar, un dels pocs contextos en què em recordava de l'existència de Malta era el festival d'Eurovisió. Aprofito, de pas, per desitjar-li sort a Malta en la semifinal eurovisiva d'avui!
Però des de llavors que no me la trec del cap. Vaig passar a Malta poc més de 8 mesos, i m'hauria agradat quedar-m'hi almenys un meset més. Tot i que, si em pregunten, no voldria viure-hi durant més d'un any. No li guardo cap mena de
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Malta_relief_location_map_source.svg
rencor, al contrari, però som incompatibles a llarg termini, ja ho veureu. Comencem:

Petita presentació
Malta és un país-arxipèlag situat al sud d'Itàlia, a l'alçada de Tunísia. Té uns 445.000 habitants i 316 km². Per donar-vos-en una idea, és més petit que el Maresme en àrea i semblant en nombre d'habitants.
Les tres illes principals es diuen Malta, Gozo i Comino, ordenades per tamany decreixent. O Malta, Għawdex i Kemmuna, que són els seus noms en maltès...


Si bé no dubto dels coneixements generals en geografia europea del lector, les variades expressions facials que he vist en la meva experiència mencionant Malta a gent de diferents procedències em fan veure'm en l'obligació moral d'afegir-ne els mapes.


L'idioma
A Malta s'hi parla anglès i maltès, i una gran part de la població entén i parla l'italià. El maltès és una llengua semítica, emparentada amb l'àrab, però ha rebut grans influències d'altres idiomes, sobretot de l'anglès i l'italià. Vaig anar a un mini curs de maltès i el professor ens va il·lustrar aquesta doble natura de la llengua amb aquestes dues frases:

Il-plejer famuż u bravu Messi tà Barcellona skorja gowl importanti fil-partita futbol kontra Real Madrid.
Ir-raġel ul-mara marru jixtru ftit laħam, ftit ħut u ftit ħaxix għall-ikla ta'wara nofsinhar.
("El marit i la muller van anar a comprar una mica de carn, una mica de peix i una mica de verdures per "l'àpat de la tarda".)

La primera s'entén completament, no és cert? Però les dues són en maltès.
De vegades barregen idiomes. Fan servir mots crossa maltesos quan parlen anglès, com ara la graciosa paraula mela, la més característica de totes (però no la única). També vaig notar que, tot i estar parlant maltès, al supermercat deien els números en anglès. Les paraulotes també solen dir-les en maltès, em va semblar entendre.
En contra del que se sol pensar, l'anglès de Malta no és en absolut del tot estàndard. L'entonació sol ser maltesa i la pronunciació d'alguns sons també és diferent. Per a alguns es fa pesat, a mi em semblava fascinant. Us recomano que veieu el següent vídeo per fer-vos-en una idea (és curtet):




Paisatges
L'Azure Window l'1 de novembre de 2016 i la
constatació del meu privilegi d'haver-la vist en
els seus últims dies
Foto de l'11 d'abril del 2017 des del mateix lloc, si
fa o no fa
Malta té un munt de llocs bonics per veure: joies naturals, ruïnes prehistòriques, ciutats emmurallades... El més icònic de tot, el que fins fa poc posaven a la majoria de portades de les guies de Malta, és l'Azure Window, a l'illa de Gozo. A les fotos podeu veure l'aspecte que tenia i el que té ara. Malauradament, després de centenars d'anys d'existència i resistència, el 8 de març de 2017, en un mal dia de tempesta, es va enfonsar. Això va tenir lloc durant la meva estada, però per sort jo ja l'havia anat a veure! En qualsevol cas, em va saber un greu inmens que s'enfonsés, especialment just un mes abans que em visitessin els meus pares. De totes maneres, el paisatge que l'envolta segueix sent impressionant i val la pena fer-hi una visita.
No puc deixar de mencionar també llocs com Blue Grotto, St. Peter's Pool i Blue Lagoon. En teniu fotos més avall. Cal dir que tenen els seus inconvenients. La Blue Grotto no es pot visitar els dies de mal temps (i una lleugera brisa, quan has d'anar en una barqueta de 10 persones, és mal temps). La St. Peter's Pool no sé com està normalment, però el dia que hi vaig anar jo estava infestada de medusetes negres. L'aigua increíblement blau-verdosa, això sí. I Blue Lagoon... Sí, és preciosa, però és minúscula i està atapeïda.







Els voltants de l'antiga Azure Window són realment singulars



Els dies de sol, com aquell 11 d'abril, es pot veure una mena de taca de color marró clar a l'aigua: és on reposa el pilar de l'Azure Window

La Blue Grotto des de les alçades

St. Peter's Pool, el dia de les meduses.


El color blau de l'aigua a Blue Lagoon és realment preciós
Gran part de la costa de Malta està ocupada per penya-segats i similars, però també hi ha alguna platja bonica.

Dels paisatges naturals anem cap a tresors creats per l'home: la ciutat emmurallada de Mdina, Valletta mateixa, el poble pescador de Marsaxlokk... i, evidentment, els misteriosos (i nombrosos) temples megalítics escampats per l'illa.


La ciutat emmurallada de l'esquerra és Mdina. La foto la vaig fer jo des de l'avió. Cal dir que, des de dalt, Malta sembla més verda del que és
L'entrada a la "silenciosa" ciutat enmurallada d'Mdina

Un carrer secundari a la Valletta
Una petita mostra de Marsaxlokk, el poble pescador, sempre amb un munt de barquetes de colors


Gastronomia
Algú ha dit peix? En contra del que un podria pensar, tenint en compte que estem parlant d'un país amb molta costa, no em va semblar que el peix fos molt important en la gastronomia maltesa, a excepció del Lampuki, un peix que passa per Malta en la seva migració cap a algun altre lloc. Però sobretot hi ha plats amb porc i conill, patates cuinades d'una manera exquisida, pizza "a la maltesa"... Un ingredient bastant característic és el formatge de cabra de Gozo, o Ġbejna, molt dens, dur i de gust fort. Però crec que pocs em discutiran que el menjar maltès per excelència, el més típic i assequible, són els pastizzi. Si pot ser, acompanyats d'una llauna de Kinnie. M'explico.

Els pastizzi són una mena d'empanades de pasta de full, i els farcits més comuns són ricotta o una pasta a base de pèsols. Un munt de calories a un preu molt assequible (0.30 euros és un preu habitual). Kinnie és el refresc maltès per excel·lència, de gust fastigós curiós, amarg i dolç a l'hora.

Un plat de porc amb el que encara somnio

Però deixem de banda les informacions de guia turística (m'he quedat molt curta, això sí), que podeu esbrinar fàcilment googlejant una mica, i passem a parlar de coses més quotidianes, potser més curioses. Per fer una mica de contrast, parlarem de...

Coses desagradables
El número 1 se l'enduen les paneroles, altra i incorrectament dit cucaratxes. Quan fa calor (10 mesos a l'any), són les reines dels carrers en fer-se fosc, i d'algunes cases a qualsevol hora del dia. N'hi ha moltes i algunes són les més grosses que he vist en la meva vida. Si jo havia de sortir de dia i sabia que tornaria ja de nit, per molta calor que fes, mai, MAI em posava sandàlies ni xancletes ni cap sabata oberta, i no mirava el mòbil ni un sol cop en el trajecte de tornada: mirava al terra intentant sobreviure el camp de mines.
També en vaig haver de confrontar dues o tres de petites a casa. Per alguna raó, sempre estava sola a casa quan me les trobava, la qual cosa ho empitjorava tot.
Si no odies les paneroles com jo potser això no és tan greu i potser estic essent una mica exagerada, però a mi em van marcar l'estada, des dels 100 primers metres que vaig recórrer just en arribar al país.
No tinc, com bé comprendreu, fotos de paneroles malteses, per això he cregut oportú decorar aquest paràgraf amb una magnífica palmera maltesa cansada recolzant-se sobre una bústia.
Quan vaig voler tornar a veure-la, ja l'havien talada...

El gran número 2: el transport. Les carreteres, la infraestructura en general. Malta és un país molt densament poblat, on hi té lloc un efecte de peix-que-es-mossega-la-cua que no sé si s'acabarà mai. La gent agafa moltíssim el cotxe perquè el transport públic és escàs i sol anar amb retard, això fa que hi hagi molts embusos, la qual cosa fa que el transport públic sigui encara més ineficaç i que sigui més difícil millorar-lo.
Els autobusos a Malta (evidentment, no hi ha tren ni metro) poden no passar, poden passar sense aturar-se perquè van plens, o no parar-se tot i anar buits (sí, hi ha conductors molt "despistats"...), poden passar més tard del compte o més aviat i, de tant en tant, potser aquell dia que vas tard, poden passar exactament a l'hora. A més, si vols anar una mica més enllà del continuum urbà que envolta la Valletta, et trobaràs amb línies d'autobusos que només passen cada hora, i depenent d'on vulguis anar potser hauràs de fer transbord d'autobús a l'aeroport.
Ah, a més, en general condueixen bastant "a lo bèstia", hi ha pocs passos de zebra (i encara menys semàfors, és clar), i tenint en compte que condueixen per l'esquerra, és millor ser prudent. Prop de casa hi tenia una cruïlla amb 6 direccions i sempre patia per la meva seguretat. Molts conductors, això sí, et deixen passar encara que no hi hagi pas de zebra, potser perquè saben què comporta ser un peató a Malta.

Número 3 i últim: el fred. Com? Però no estàvem parlant de latituds africanes? Sí senyors, perquè quan només tenim dos mesos de fred a l'any, per què adaptar-s'hi? No ho nego: el meu pis era fantàstic a l'estiu, podies torrar-te a fora però a dintre s'hi estava bé sense ni tan sols ventilador. Però gener i febrer... Mare meva. A casa hi feia més fred que a fora, fins al punt que podia veure el baf sortint-me de la boca. Dormia amb unes 6 o 7 mantes, em feia moltes sopes instantànies, i passava tant de temps com podia a la universitat.
Una foto borrosa de la sala d'estudiants on passàvem tant temps com a casa


Miscel·lània
Una cosa agradable: a Malta hi ha mooolts gats. Bé, és agradable per a algú a qui li agraden els gats, com a mi. A la universitat especialment hi havia com una colònia de gats que m'alegrava l'ànima cada dia quan arribava a la facultat.

Gats universitaris a l'hora de berenar (noti's el gat fosc marginat al peu del mur)

Gat en test. Podria ser el títol d'un quadre car, mentrestant conformem-nos amb admirar aquest miracle natural
Gat despreocupat a la terrassa d'un bar de la Valletta sense consumir


Hi ha dues coses que caracteritzen Malta que també contribueixen a fer-nos incompatibles: el fet que tot són turons, hi ha molt poc terreny pla; i el color beix per tot arreu. No ens enganyem, Malta no és famosa per tenir una exhuberant vegetació, el terra és beix i les cases són beix, perquè la pedra amb què la majoria dels edificis estan construits prové del mateix terra. Fins i tot l'hospital és beix. Cal dir que, tot i que no m'agrada aquest color i trobava molt a faltar el verd quan era allà, aquesta beixositat del paisatge mereix el meu apreci com a particularitat de Malta i ara no deixa de provocar-me certa nostàlgia.

Tres coses típiques de Malta: el beix, aquest estil de balcons coberts, i molts cotxes


L'hospital més gran que he vist mai (és molt llarg, a la foto no s'aprecia), de color beix també

Universitat
Excepte pel fet que es troba sobre un turó i a certes hores, si hi vas caminant, hi arribes i aniries directe a la dutxa; el campus molava molt i tenia bones vistes. Jo primer havia de baixar un turó i després pujar aquell, així que agafava l'autobús molt sovint, però no sempre, i va ser anant a la uni a peu a principi de curs que un dia, com alguns ja sabeu, vaig ser beneïda pel cotxe de Google Street View (carrer Johnny Catania).
Tot el campus tenia el mateix estil maltès i mediterrani que la resta de l'illa, excepte el nostre edifici: la nostra facultat era l'edifici més nou del campus, acabat el 2013. Com a estudiants de màster, teníem dret a un escriptori en sales d'estudiants d'entre 6 i 4 persones a les quals només nosaltres teníem accés, com la que us he ensenyat abans. El millor de tot és que la regulació de la calefacció i l'aire acondicionat quedava a les nostres mans. Quantes hores hi vam passar, refugiant-nos de la calor infernal del carrer o del fred gèlid de les nostres cases a l'hivern!
A més d'això, a la facultat hi havia una cuina (sense fogons, però amb nevera, microones, i tal) que compensava una mica la falta de cantina a la que m'havien acostumat a Alemanya.
A la universitat hi havia un programa que es deia Degree Plus amb el qual podies fer assignatures extres de caràcter cultural i artístic, sobretot. Al primer semestre en vaig fer una de molt interessant en què per uns 10-15 euros ens van portar a fer unes 8 (breus) visites guiades per diferents llocs de Malta. Diners molt ben invertits.



Això, us ho prometo, és part del campus i porta a la nostra facultat



La cèlebre cuina


Sistema sanitari
I ara, una experiència menys típica. Havia sentit crítiques del sistema sanitari maltès i de les condicions d'alguns centres mèdics. Què vols que et digui: al desembre, vaig demanar cita a l'oftalmòleg a Espanya per un petit i inofensiu problema a les parpelles. Em van donar cita al juny. A Malta, vaig poder veure dos oftalmòlegs inmediatament quan ho vaig necessitar i en dues setmanes em van programar una intervenció (la primera operació de la meva vida, a Malta!). Deixant de banda que aquell dia em van fer esperar molt, i que va ser una experiència horrible i discutiblement útil que no li desitjo a ningú, de la qual me n'estalviaré els detalls i les fotos, tot va ser ràpid i gratuït (amb la targeta sanitària europea, evidentment). La visita demanada pel juny a Mataró la vaig aprofitar com a visita post-operatòria, per la qual ja no hi havia temps a Malta.
A Malta hi ha moltes esglésies i molts casinos; no sempre és fàcil distingir-los.

Hi ha tantes altres coses que podria dir de Malta! Ni tan sols he mencionat els casinos ni la zona del vici, Paceville. Però en algun moment he de parar; això ja s'està fent llarg. Impossible d'oblidar, Malta, et guardo a la meva memòria amb una nostàlgia alegre, amb el plaer d'haver-te conegut i la consciència de no haver-ho fet prou, però també amb la tranquilitat d'una distància necessària i de la teva permanència allà on ets ara i tal i com ets ara, que em permetrà tornar a fer-te una o més visites, aquest cop com a turista.

En resum: visiteu Malta!