És impossible explicar en una sola entrada totes les coses que han passat en aquest mes i poc. Anem part per part:
VIDA UNIVERSITÀRIA
El logotip de la uni és una òliba. A que mola? |
El curs ja ha començat, per fi! De moment m'agrada molt i entre els companys hi ha molt bon ambient, i el grup és molt internacional. Vull comentar alguns aspectes de la universitat que són molt diferents d'allò a què jo estava acostumada:
Teatre
Pel fet de ser estudiants tenim dret a aconseguir entrades gratis per a qualsevol cosa que facin als teatres de la ciutat. I hi ha òperes, ballet, concerts... Simplement fantàstic. L'altre dia vaig anar a veure una representació de La Transformació de Franz Kafka. Penso seguir-ho aprofitant sempre que el volum de feina m'ho permeti. També va bé per practicar l'alemany!
La Fachschaft
L'edifici on estudio, un dia de força boira, de bon matí |
Matrícules i exàmens
L'entrada "oficial" a la Universitat |
Picar a la taula
Quan s'acaba una classe o una presentació, la gent pica la taula amb el puny a mode d'aplaudiment. Curiós.
Mensa
Exemple de dinar a Mensa |
Bé, de moment ja he parlat prou de la universitat (i només n'he dit coses bones, que de fet són la majoria). Ja aniran apareixent més coses.
ALEMANYA EN GENERAL
Reciclatge d'ampolles
A Alemanya també hi ha vàndals |
Correus
Jo estava acostumada a que, quan el carter ve a casa i no respon ningú, deixa un paper a la bústia i després he d'anar a l'oficina de Correus amb aquest paper per recollir el meu paquet. I així em van dir que funcionava també a Alemanya a la mateixa oficina de Correus. Però resulta que és una pràctica comuna deixar-te un paper que diu "el paquet és a casa de tal veí". La raó? Ah, es veu que no sé en quines circumstàncies, si la segona vegada que vénen tampoc et troben, envien el paquet a no sé quina central, des d'on, al cap d'uns dies i si ningú el reclama, es retornarà al lloc d'origen. En el meu cas van deixar-me el paquet a l'oficina dels baixos, que obre 7 hores PER SETMANA. No, senyors, la correspondència és sagrada.
La bóta més gran del món (?) al castell de Heidelberg. Malauradament buida. |
Manifestacions
El meu barri, Dudweiler, és com un poblet
Impostos desorbitats que es treuen de la màniga
Els policies, bloquejant els anti-anti-refugiats que em bloquejaven el camí a casa |
HISTÒRIES MEVES
Excursions a Strasbourg i a Heidelberg
Bé, això, vaig anar a Strasbourg i a Heidelberg. Dues ciutats que queden relativament a prop.
La Petite France a Strasbourg |
Heidelberg és a Alemanya. Té un dels carrers peatonals més llargs d'Europa i un castell molt particular, mig en ruines. Allà ens vam trobar gent de la tele, d'aquí a uns dies sortirem a un programa de televisió cantant una estrofa d'una nadala en alemany, si no ens retallen per desafinats, és clar.
Anècdotes de residència
Subestimar Alemanya respecte de Rússia pensant que no seria capaç de brindar-me situacions tan surrealistes era, efectivament, un error. Ara entendreu el parèntesi del títol d'avui.
Els lectors més veterans potser recordaran episodis com "l'injust robatori de la tauleta" o "l'enigmàtica visita dels mecànics-metges en algun punt de la nit". A veure què us sembla aquest:
Torre partida pel mig al castell de Heidelberg |
El lloc dels fets. La meva residència, ara que li han tret l'andami des d'on m'espiaven obrers |
Això sí: ja fa uns dies ha aparegut una altra vella al mateix lloc. Com que les cares se'm dónen molt malament, no sé si és la mateixa vella o una altra. Però camina molt millor que l'anterior. De fet va venir a la meva habitació per demanar-me de fer una trucada (què li passa a la gent aquí amb els telèfons??). I l'altre dia la vaig veure anant pel passadís sense pantalons. I també de fet, ahir mateix, em vaig trobar el veí obrer, suposo que després d'un mes sencer escrivint. Quan m'ha vist, m'ha dit que anava a comprar bolis, ha tornat amb un paquet de 10 bolis i me n'ha donat dos, de dos colors. Sobre això ja no em queixo. Però a Dudweiler hi ha gent molt rara.
I bé, crec que per avui ja n'hi ha prou. M'encantaria seguir explicant-vos més coses però tinc un munt de feina per fer. En general estic molt bé per aquí, no tinc temps d'avorrir-me. Per cert, d'aquí a un mes ja tornaré a trepitjar Catalunya!
I disculpeu aquest aspecte de "mal posat" que està quedant avui. A vegades blogger no m'ho posa fàcil!