L'any dels dos Nadals

Estimats lectors,
Bon Any Nou!

Acabo de tornar de Rússia, on he passat gran part de les vacances d'hivern, i torno a tenir coses per explicar a qui les vulgui llegir.

Prometo, de veritat, que la propera vegada que publiqui, la cosa anirà sobre gastronomia!

Aquesta vegada han estat 12 dies, del 27 de desembre al 8 de gener.

La caiguda del ruble

Segur que molts de vosaltres vau sentir, farà unes setmanes, la notícia de la devaluació del ruble. A grans trets, entre les sancions, i la caiguda del preu del petroli, el ruble ha caigut notablement i les perspectives no són gaire bones. Si fa bastants mesos 1 euro equivalia a 40 rubles, en aquest moment equival a 73. Durant uns dies de desembre, hi va haver un daltabaix quan el valor del ruble va començar a pujar i baixar molt bruscament, com una muntanya russa (valgui la redundància, tot i que en rus, d'aquesta atracció n'hi diuen muntanyes americanes). Per moments, l'equivalència va arribar al punt històric d'1 euro = 100 rubles.

Què vol dir això? Enteneu, doncs, que si els preus no canvien, quan compro coses a Rússia, el que abans em costava un euro, ara me'n costa poc més de mig.

Una paperera en flames
al costat del metro

La cosa, però, és que alguns preus sí que han augmentat. Tot plegat fa que la població s'empobreixi i els fa més difícil poder-se permetre una escapada a Europa, i aquí és on el turisme al nostre país es podria veure afectat, però això ja és una altra història.

La qüestió és que jo no vaig voler desaprofitar l'ocasió. És molt perillós, però, quan veus que tot et resulta tan barat; cal tenir cert autocontrol. Us poso uns exemples de preus. Per a que us feu una idea, un viatge de metro costa uns 0,42€; un viatge de Tosno a Sant Petersburg (50kms, anada), 1,50€; i em vaig estalviar uns 120€ en la compra d'un ordinador portàtil.

L'any nou rus

Aquesta vegada puc explicar amb més propietat com se celebra l'Any Nou -Novi God- a la russa. Per als russos és la festa més important de l'any; més i tot que el Nadal (la versió ortodoxa del qual és el 7 de gener), i és força familiar. Us explico la meva experiència:

En primer lloc, és imprescindible que la taula estigui plena de menjar, però PLENA de veritat; es fa tant de menjar, que la meitat del que es cuina no hi cap a la taula... Quan ja estàs ple, te'n porten dues safates més...

Fail

El primer plat consisteix en amanides amaionesades a l'estil del que nosaltres anomenem "amanida russa". Cal dir que el concepte rus d'amanida és diferent al nostre (veure pròximament especial de gastronomia per a més detalls). També fan acte de presència a la taula un grapat de mandarines, torrades amb caviar i cava - o xampany soviètic. El sopar no acaba necessàriament abans de les 12, ben al contrari, s'allarga molt més.

A pocs minuts de les 12, Putin fa un breu discurs per televisió, de 3-4 minuts dirigint-se als ciutadans de Rússia (amics). A més de desitjos de salut i felicitat, paraules boniques i d'agraïment, aquest cop va fer menció a dos esdeveniments importants per a Rússia durant el 2014: Els jocs de Sochi i el tema de Crimea.

Just després del discurs vénen les campanades. Aquest és el moment dels desitjos. En algunes famílies, cal demanar un desig entre les campanades 11a i 12a; en d'altres, mentre sonen les 12 campanades, cal escriure el desig en un paper, cremar-lo, llençar les cendres a la copa de cava i beure-se'l. Déu n'hi do.

A les 12, com és evident, tothom es felicita, i el primer que es passa per la tele és l'himne de Rússia.

Llavors ve el moment dels regals, que també són un element important de l'Any Nou. Als nens els els porta el Ded Moros ("Avi fred"), que vindria a ser l'equivalent del nostre Pare Noel. També són típics els focs artificials i, en el nostre cas, vam fer mini-concursos a casa mentre els plats de taula seguien renovant-se.

L'alcohol i els brindis

El beure és, inevitablement, una part important de la cultura, especialment quan fa fred, com he pogut comprovar. Hi ha tota una sèrie de costums i normes que regulen els brindis i aquest cop n'he descobert una mica més.

Un senyor alemany
cofoi del seu barret
a l'aeroport

A Rússia, quan es beu amb companyia, es fan brindis. Molts, contínuament. Cada vegada s'omplen els gots, i algú diu unes paraules, que poden ser més curtes o més llargues, desitjant alguna cosa. El més típic és desitjar salut (za zdorovye), però es pot desitjar qualsevol cosa. El primer i el segon brindis, en principi, han d'anar força seguits. L'últim brindis sempre es fa tot dient "per a que no sigui l'últim". Quan algú se n'ha d'anar abans d'hora, també hi ha un brindis establert, que ve a desitjar-li a la persona una tornada segura a casa. Es diu que "Beure sense brindar és alcoholisme".

Temperatures

El termòmetre té més
números per a les
temperatures negatives
que per a les positives

Aquesta vegada ens hem mogut entre els -17 i els +2, amb una mitjana, diria, de -10. Em segueix semblant molt graciós que, parlant de la temperatura del dia, els russos ometin de manera automàtica el "menys" (10 graus al gener, és clar que seran negatius, per què explicitar-ho?). El que no soporto és el gel que es forma a vegades al carrer, que rellisca, i costa molt de trencar...

També es va fer força difícil els dies en què a casa se'n va anar la calefacció i l'aigua calenta...

Entreteniment

Kàrting. Sóc la del casc taronja :D

El nou Marinski

Aquesta vegada tampoc ens hem estat de res. Vam anar a veure La Traviata al Nou Marinski, al qual encara no havia estat. És molt curiós, massa nou, fins i tot amb escales mecàniques... Vam comentar que tenia més aspecte de centre comercial que no pas de teatre. 

Partit d'hoquei

També vam anar a veure un partit d'hoquei de l'equip de Sant Petersburg, SKA, contra el Dinamo de Moscou. Malauradament, els locals van perdre.

També vam anar a un Kàrting (primer cop per a mi), a una bolera...

 

Curiositats

• Em quedo amb una escena en concret. Pugem al cotxe d'uns amics russos, ens posem el cinturó. "Ai, es posen el cinturó, com els europeus!!". Això no vol dir que cap rus es posi el cinturó, però no és la primera vegada que algú em reacciona així. És pitjor, però, si el conductor se t'ofèn perquè s'ho pren com una falta de confiança cap a ell...

Fundes de plàstic que recobreixen
les sabates per a no embrutar

• No sé com és que no ho he comentat abans. És cert que Rússia és gairebé l'únic lloc on he vist la neu, i potser baixo de l'hort i això es fa a molts altres llocs, però em va sorprendre molt quan vaig veure la solució que adopten a alguns edificis tipus museus o hospitals quan la gent arriba del carrer amb les sabates brutes i molles: 

• Més supersticions: No et pots acomiadar d'algú (tipo petons, abraçada, encaixada de mans) si cada un de vosaltres és a un costat diferent de la porta de casa. Es considera que llavors, tu i aquella persona acabareu malament. O els dos fora, o els dos dintre.

• Un ratolí en un centre comercial. Devia tenir fred, pobre:

Vells temps

Vaig anar a veure a una antiga professora meva a l'edifici on estudiava. No va ser fàcil, però vaig convèncer les porteres perquè em deixessin entrar. En aquell moment ella donava classe, però la va parar una estoneta per poder parlar amb mi i després la vam donar una mica totes juntes. Va ser molt emotiu tornar a entrar en aquell edifici i poder parlar amb ella. A la classe eren tots xinesos, alguns d'ells pensaven que a Espanya es parla l'anglès, i les úniques coses que els sonaven a alguns eren el flamenco i Cristiano Ronaldo. Em vaig fer una foto amb ells:

Crec que els xinos de davant tenien por de tapar-me

Així en resum, que m'ho he passat molt bé, he estat en molt bona companyia i m'han tractat fantàsticament, m'han donat molt de menjar, i podria parlar de moltes altres coses, ja que no vam parar en els 12 dies, que es van fer molt curts. Espero no haver-me deixat res important.
Fins aviat, i gràcies per llegir-me!