Hola des de Catalunya!
5 mesos després de l'última publicació i 11 després d'haver agafat el primer avió a Piter em disposo a reprendre aquest bloc en motiu de la meva propera visita fugaç a Rússia d'aquí a ben poc, l'1 d'agost.
Espero a la tornada d'aquest viatge per a fer l'especial de gastronomia de què tants cops he parlat... encara em falten moltes coses per provar!
Volia aprofitar per parlar una mica del "després", de les sensacions que vaig tenir en tornar, i d'algunes curiositats que per alguna raó o una altra no vaig tenir ocasió d'explicar.
La tornada
Va ser llaaarga i trista. En un matí assolellat i resplendent com el de l'arribada, després d'una nit sense dormir, dels últims comiats de bon matí a la residència, de les paraules sense sentit del vigilant permanentment borratxo, que va decidir parlar-me per primer cop; del comiat, ja a l'aeroport, de dues molt bones amigues; i de complicades peripècies per a manejar 3 maletes (50 kgs) amb dues mans, vaig agafar un vol amb escala a Hèlsinki. Amb l'escala, la duració total del suplici era de 9 hores. El primer xoc va ser deixar de sentir rus, a Hèlsinki. El segon, començar a sentir català, embarcant pel segon vol. El tercer, una calidíssima rebuda a casa per sorpresa!
Les temperatures
El canvi més evident van ser les temperatures. Ara ja m'hi he acostumat, però aquí no feia falta passejar amb el plumón, semblava primavera, i em donava la sensació que la gent anava excessivament abrigada. El cel era blau i el sol brillava amb la mateixa freqüència amb què, allà, el cel era gris.
Els espais
Tenia la sensació que a Barcelona, i a Arenys, els carrers eren molt petits, curts i estrets, els edificis més alts, per tant el cel era menys visible, i la gent caminava més lentament. Tens la sensació que aquí realment sí que pots anar caminant a tot arreu. A Rússia caminava tant que se'm van foradar la meitat dels mitjons...
Cafè vs te
Així com aquí el més habitual és prendre cafè, i el te encara és considerat més aviat com un "caprici" (quelcom més exclusiu, almenys), a Rússia és a l'inrevés. El cafè és molt més car i menys popular que el te. A mi això ja m'anava bé, no prenc cafè...
Les sabates
A Rússia hi ha el costum generalitzat de treure's les sabates quan s'arriba a casa, i disposen de sabatilles fins i tot per als convidats. A l'entrada sempre hi ha algun armariet o espai destinat a això. A l'hivern fer això és més que necessari, només cal mirar com queden les botes després de passar per un asfalt cobert de neu grisa.
Horaris laborals
Tot i viure a Barcelona (sí, després de 6 mesos d'independència vaig decidir que la cosa m'agradava i amb la tonteria aviat farà un any que el període més llarg que he passat a casa són 10 dies de setmana santa...), trobo a faltar l'ambient dominical a Rússia. Aquí el diumenge sol ser un dia ensopit, avorrit, trist, mort. Gairebé tot està tancat i la sortida més habitual és quedar-se a casa desesperant-se pensant en l'arribada del dilluns. A Rússia, el diumenge és un dia normal, com qualsevol altre. Els horaris laborals estan pensats de tal manera que gran part de la gent té dies de festa diferents i variables. Això, és clar, també té aspectes dolents, però tot està sempre obert. I, com ja vaig comentar, la presència dels 24h és molt més important que aquí.
Curiositats gestuals
5 mesos després de l'última publicació i 11 després d'haver agafat el primer avió a Piter em disposo a reprendre aquest bloc en motiu de la meva propera visita fugaç a Rússia d'aquí a ben poc, l'1 d'agost.
Espero a la tornada d'aquest viatge per a fer l'especial de gastronomia de què tants cops he parlat... encara em falten moltes coses per provar!
Volia aprofitar per parlar una mica del "després", de les sensacions que vaig tenir en tornar, i d'algunes curiositats que per alguna raó o una altra no vaig tenir ocasió d'explicar.
La tornada
Va ser llaaarga i trista. En un matí assolellat i resplendent com el de l'arribada, després d'una nit sense dormir, dels últims comiats de bon matí a la residència, de les paraules sense sentit del vigilant permanentment borratxo, que va decidir parlar-me per primer cop; del comiat, ja a l'aeroport, de dues molt bones amigues; i de complicades peripècies per a manejar 3 maletes (50 kgs) amb dues mans, vaig agafar un vol amb escala a Hèlsinki. Amb l'escala, la duració total del suplici era de 9 hores. El primer xoc va ser deixar de sentir rus, a Hèlsinki. El segon, començar a sentir català, embarcant pel segon vol. El tercer, una calidíssima rebuda a casa per sorpresa!
Les temperatures
El canvi més evident van ser les temperatures. Ara ja m'hi he acostumat, però aquí no feia falta passejar amb el plumón, semblava primavera, i em donava la sensació que la gent anava excessivament abrigada. El cel era blau i el sol brillava amb la mateixa freqüència amb què, allà, el cel era gris.
Els espais
Tenia la sensació que a Barcelona, i a Arenys, els carrers eren molt petits, curts i estrets, els edificis més alts, per tant el cel era menys visible, i la gent caminava més lentament. Tens la sensació que aquí realment sí que pots anar caminant a tot arreu. A Rússia caminava tant que se'm van foradar la meitat dels mitjons...
Cafè vs te
Així com aquí el més habitual és prendre cafè, i el te encara és considerat més aviat com un "caprici" (quelcom més exclusiu, almenys), a Rússia és a l'inrevés. El cafè és molt més car i menys popular que el te. A mi això ja m'anava bé, no prenc cafè...
Les sabates
A Rússia hi ha el costum generalitzat de treure's les sabates quan s'arriba a casa, i disposen de sabatilles fins i tot per als convidats. A l'entrada sempre hi ha algun armariet o espai destinat a això. A l'hivern fer això és més que necessari, només cal mirar com queden les botes després de passar per un asfalt cobert de neu grisa.
Horaris laborals
Tot i viure a Barcelona (sí, després de 6 mesos d'independència vaig decidir que la cosa m'agradava i amb la tonteria aviat farà un any que el període més llarg que he passat a casa són 10 dies de setmana santa...), trobo a faltar l'ambient dominical a Rússia. Aquí el diumenge sol ser un dia ensopit, avorrit, trist, mort. Gairebé tot està tancat i la sortida més habitual és quedar-se a casa desesperant-se pensant en l'arribada del dilluns. A Rússia, el diumenge és un dia normal, com qualsevol altre. Els horaris laborals estan pensats de tal manera que gran part de la gent té dies de festa diferents i variables. Això, és clar, també té aspectes dolents, però tot està sempre obert. I, com ja vaig comentar, la presència dels 24h és molt més important que aquí.
Curiositats gestuals
- Comptar amb els dits
No deixa de fascinar-me encara. Mai m'havia plantejat altres maneres de comptar amb els dits. Com compteu vosaltres? Suposo que tanqueu els punys i aneu aixecant dits: 1, 2...
Els russos també coneixen aquest mètode, però el que he vist més freqüentment és a l'inversa: obren les mans i van plegant els dits i compten els dits que pleguen. Així, el que per a nosaltres seria un 8, per ells, en el procés de comptar, és un 2...
Això sí, si es tracta simplement de mostrar un número amb la mà, sense comptar, ho fan com nosaltres. - "Aquest li dóna a la beguda"
(Recentment he descobert que també pot voler dir "vull beure (alcohol)"). El gest que nosaltres faríem és posar la mà com en forma de "telèfon", apropar-la a la boca i inclinar el cap enrere simulant que bebem. Doncs els russos, com a gest equivalent, es donen algun petit copet al coll. Gest completament opac i indesxifrable per a mi, si no m'ho expliquen... Hi ha diverses històries que expliquen aquest gest, una estava relacionada amb el fet que un home tenia un tatuatge oficial al coll, amb el qual podia aconseguir alcohol gratis... per això, en entrar a la botiga, sempre el mostrava.
Supersticions
A Rússia existeixen moltes supersticions i hi ha força supersticiosos. Per exemple, no es poden celebrar els 40 anys (porta mala sort), no es pot xiular a casa (repel·leix la riquesa), no se't pot caure sal (atrau infelicitat)...
Impressions de russos sobre nosaltres
I com ens veuen els russos a nosaltres? He sentit diversos comentaris de russos que han estat aquí. Que cridem força, que solem posar excuses (un "no" a seques, aquí, és estrany. Sempre ve acompanyat d'alguna explicació: el famós "És que...". No, a ells això no els cal!)
Diuen que sabem passar-nos-ho bé, que a vegades podem fer coses estranyes (com ara seure al terra al carrer si l'ocasió ho demana, o entrar al lavabo del sexe oposat per agafar paper a corre-cuita), i que aquí internet és insultantment car.
Segurament m'oblido de coses... Però bé, en fi, que torno a Rússia. En condicions molt diferents que el primer cop, i amb un menisc que pretén dificultar-m'ho, però amb moltes ganes. I segur que en vindré amb alguna cosa nova per explicar. No sé si aquest cop aconseguiré trencar alguna cosa, però a veure si descobreixo què és exactament això de l'"ànima russa"...
Fins aviat! Gràcies per llegir-me!
