(Sur)realisme alemany

Hola de nou!!

És impossible explicar en una sola entrada totes les coses que han passat en aquest mes i poc. Anem part per part:


VIDA UNIVERSITÀRIA

El logotip de la uni és una òliba.
A que mola?

El curs ja ha començat, per fi! De moment m'agrada molt i entre els companys hi ha molt bon ambient, i el grup és molt internacional. Vull comentar alguns aspectes de la universitat que són molt diferents d'allò a què jo estava acostumada:

Teatre
Pel fet de ser estudiants tenim dret a aconseguir entrades gratis per a qualsevol cosa que facin als teatres de la ciutat. I hi ha òperes, ballet, concerts... Simplement fantàstic. L'altre dia vaig anar a veure una representació de La Transformació de Franz Kafka. Penso seguir-ho aprofitant sempre que el volum de feina m'ho permeti. També va bé per practicar l'alemany!

La Fachschaft

L'edifici on estudio, un dia de força
boira, de bon matí

No sé si això passa amb tots els estudis, però bé. La qüestió és que els "CoLis" (Computational Linguist(ic)s), com ens hem començat a anomenar seguint la tradició d'aquí, tenim, a part d'uns 4 edificis, un grup d'alumnes que són com els nostres representants i organitzen coses, com ara sessions de benvinguda a principi de curs o súper-esmorzars de tant en tant, i són responsables de dues sales que tenim a la nostra disposició per a fer-hi el que vulguem (inclòs un vespre de jocs de taula, per exemple). De fet, si vull puc passar la nit a la meva facultat estudiant, hi tenim accés sempre.

Matrícules i exàmens

L'entrada "oficial" a la Universitat

Gran canvi: aquí no et matricules d'un número de crèdits i vas a aquelles assignatures i fas l'examen i ja està. Aquí pots anar a totes les classes que vulguis i tu mateix et "registres" a tants exàmens com vulguis. La decisió final la pots prendre un mes abans de l'examen.

Picar a la taula
Quan s'acaba una classe o una presentació, la gent pica la taula amb el puny a mode d'aplaudiment. Curiós. 


Mensa

Exemple de dinar a  Mensa

Mensa és el menjador de la Universitat, que a part de ser enorme no està gens malament, per molt que es digui que "si és tan barato no pot ser bo". Cada dia hi ha bastant per triar. L' opció preferida sol ser el menú complet, amb plat principal (carn amb guarnició), sopa, amanida, aigua i postres per 2,85. I mai m'ho puc acabar tot, per més que ho intenti!





Bé, de moment ja he parlat prou de la universitat (i només n'he dit coses bones, que de fet són la majoria). Ja aniran apareixent més coses.


ALEMANYA EN GENERAL

Reciclatge d'ampolles

A Alemanya també
hi ha vàndals

M'ho havien explicat però no ho havia vist fins ara. Resulta que a Alemanya, a l'entrada dels supermercats hi tens una mena de màquina que es menja les teves ampolles usades per a reciclar-les i per cada ampolla retornada pots aconseguir entre uns 15 i 25 cèntims. És una manera intel·ligent de fer que la gent recicli i, fins i tot, que no es vegin ampolles pel carrer. Això sí, aquests cèntims no són pas de regal, de fet els estàs pagant de més quan compres una beguda.

Correus
Jo estava acostumada a que, quan el carter ve a casa i no respon ningú, deixa un paper a la bústia i després he d'anar a l'oficina de Correus amb aquest paper per recollir el meu paquet. I així em van dir que funcionava també a Alemanya a la mateixa oficina de Correus. Però resulta que és una pràctica comuna deixar-te un paper que diu "el paquet és a casa de tal veí". La raó? Ah, es veu que no sé en quines circumstàncies, si la segona vegada que vénen tampoc et troben, envien el paquet a no sé quina central, des d'on, al cap d'uns dies i si ningú el reclama, es retornarà al lloc d'origen. En el meu cas van deixar-me el paquet a l'oficina dels baixos, que obre 7 hores PER SETMANA. No, senyors, la correspondència és sagrada.

La bóta més gran del món (?)
al castell de Heidelberg.
Malauradament buida.

Manifestacions
El meu barri, Dudweiler, és com un poblet fantasma petit i avorrit. Però durant dos dimarts seguits, el mes passat, es van muntar com un parell de manifestacions simultànies, una anti-refugiats i l'altra, a l'altra banda de la carretera, anti-anti-refugiats. Val a dir, però, que gairebé hi havia més policies que manifestants. Posaven música i cridaven coses pels megàfons.


 




Impostos desorbitats que es treuen de la màniga

Els policies, bloquejant els
anti-anti-refugiats que em bloquejaven
el camí a casa

Intentaré resumir-ho amb poques paraules per no embalar-me. L'altre dia vaig rebre una carta de la televisió pública alemanya. Es veu que aquesta gent cobren 17,50 € AL MES per vivenda. Sí, així pel morro. Encara que no tinguis tele o no la miris, o que visquis en una habitació. I és legal. I no s'han oblidat de mi. Ni jo de se mare.

HISTÒRIES MEVES

Excursions a Strasbourg i a Heidelberg
Bé, això, vaig anar a Strasbourg i a Heidelberg. Dues ciutats que queden relativament a prop.

La Petite France a Strasbourg

Per a qui no ho sàpiga, Strasbourg és una ciutat francesa al costat de la frontera amb Alemanya, a la regió d'Alsàcia. Té una catedral enorme i el Parlament Europeu, entre d'altres.
Heidelberg és a Alemanya. Té un dels carrers peatonals més llargs d'Europa i un castell molt particular, mig en ruines. Allà ens vam trobar gent de la tele, d'aquí a uns dies sortirem a un programa de televisió cantant una estrofa d'una nadala en alemany, si no ens retallen per desafinats, és clar.




Anècdotes de residència
Subestimar Alemanya respecte de Rússia pensant que no seria capaç de brindar-me situacions tan surrealistes era, efectivament, un error. Ara entendreu el parèntesi del títol d'avui.
Els lectors més veterans potser recordaran episodis com "l'injust robatori de la tauleta" o "l'enigmàtica visita dels mecànics-metges en algun punt de la nit". A veure què us sembla aquest:

Torre partida pel mig
al castell de Heidelberg

Farà gairebé un mes, cap a les 11 de la nit, una senyora va trucar a la meva porta. També viu a la residència, l'havia vist alguna vegada. Per la manera com parlava, no sé si estava boja, beguda o preocupada. Amb bastant d'esforç vaig entendre que la dona em demanava "50 cèntims per fer una trucada" (??) i, digueu-me tonta, no vaig saber dir-li que no i, a més, quan em va dir que l'endemà vindria a tornar-me'ls, li vaig dir que no calia. Volia desfer-me'n com abans millor. Llavors, amb molta dificultat, em va preguntar si sabia si li havia passat alguna cosa a una senyora gran que viu gairebé a tocar de la meva porta: es veu que solia anar-la a visitar de tant en tant però feia dos dies que quan picava a la porta no responia ningú i temia que la dona hagués mort. Jo no en sabia res i no sabia què dir-li. Em va dir "mira, provaré de picar a la porta ara, ja veuràs", i es va dirigir cap allà. En aquell precís instant, va sortir de la seva habitació el veí més normal que tinc, que tampoc ho és gaire. Va sempre vestit d'obrer i a la seva bústia hi posa Ursula. Doncs aquest veí ens va demanar un boli. Vaig tornar a entrar a l'habitació per buscar-ne un, li vaig donar, em va dir que quan acabés me'l deixaria a la porta. Quan vaig voler adonar-me'n, la dona ja estava força lluny, anant cap a la seva habitació amb molta pressa. Com si ocultés algo o potser pensant que jo vaig passar d'ella. Òbviament no li vaig dir que tornés. En resum: així perd una persona de bones intencions 50 cèntims i un bolígraf en un minut. I li queda el mal rotllo i la incertesa de tenir una veïna morta.

El lloc dels fets. La meva residència,
ara que li han tret l'andami
des d'on m'espiaven obrers

Això sí: ja fa uns dies ha aparegut una altra vella al mateix lloc. Com que les cares se'm dónen molt malament, no sé si és la mateixa vella o una altra. Però camina molt millor que l'anterior. De fet va venir a la meva habitació per demanar-me de fer una trucada (què li passa a la gent aquí amb els telèfons??). I l'altre dia la vaig veure anant pel passadís sense pantalons. I també de fet, ahir mateix, em vaig trobar el veí obrer, suposo que després d'un mes sencer escrivint. Quan m'ha vist, m'ha dit que anava a comprar bolis, ha tornat amb un paquet de 10 bolis i me n'ha donat dos, de dos colors. Sobre això ja no em queixo. Però a Dudweiler hi ha gent molt rara.



I bé, crec que per avui ja n'hi ha prou. M'encantaria seguir explicant-vos més coses però tinc un munt de feina per fer. En general estic molt bé per aquí, no tinc temps d'avorrir-me. Per cert, d'aquí a un mes ja tornaré a trepitjar Catalunya!


I disculpeu aquest aspecte de "mal posat" que està quedant avui. A vegades blogger no m'ho posa fàcil!

Noven Aventuren

Hola a tots!!

Doncs sí, comença una nova etapa, comencen noves aventures. Potser la sutil pista que us he posat al títol us dóna una idea d'on sóc, als que no ho sabeu: sí, a Alemanya!

Dilluns passat, 28 de setembre, vaig arribar a la ciutat de Saarbrücken per començar el primer any de Màster (Language and Communication Technologies, LCT d'ara en endavant). Es tracta d'un màster Erasmus Mundus, interuniversitari i de dos anys, la qual cosa significa que el segon any serà a un altre lloc, concretament m'ha tocat... MALTA!

Sí, a mi, a l'amant de la calor, el sol, la platja... Però bé, per això encara falta un any. Centrem-nos.

No vull subestimar Alemanya, però tinc la sensació que no em donarà tant per escriure com Rússia. A més, aquí vinc a pencar molt més que allà. Tot i així, seguiré actualitzant el bloc de tant en tant amb tot allò que em cridi l'atenció, amb un resum de la meva vida o amb informació turística.

La ciutat

Ludwigskirche

Saarbrücken és una ciutat d'uns 180.000 habitants que toca amb la frontera amb França i queda molt a prop de Luxemburg. És la capital de la petita regió del Saarland, i té una universitat amb molt de prestigi. Té un gran carrer principal amb un munt de botigues i uns quants centres comercials on hi pots trobar de tot, una mena de mini corte inglés i diversos supermercats a preus assequibles. No hi porto gaires dies, però crec que no hi ha gaire per visitar: el centre, que és el més bonic; un parell d'esglésies, un mini palau, l'ajuntament i poc més. Té un riu, el Saar. Ja us n'ensenyaré fotos.

Impressió general
Què voleu que us digui. Suposo que caldrà passar per un període d'adaptació. La ciutat no és

Una escena a una plaça central de Saarbrücken

comparable a Sant Petersburg, per més que les intenti comparar tota l'estona. Les botigues petites tanquen a les 6 i les grans, com a mooolt tard, a les 8. Avui dissabte, que és quan més necessito anar a comprar, està tot tancat perquè el 3 d'octubre és el dia de la Unitat Alemanya, que vindria a ser la festa nacional del país.

Pel que fa als preus, no em queixo: pensava que seria tot més car... Es veu que els caps de setmana la ciutat s'omple de francesos que vénen a comprar aquí, perquè és més barat. De fet, aquí es parla força francès.

El primer dia em vaig trobar gent parlant sola, molts borratxos pel carrer, o gent bevent, gent gran i amb molt mal aspecte... Això sí, passejant amb un amic que porta dos mesos aquí, després que se'ns apropessin dues o tres persones a demanar, em va dir que això només li havia passat amb mi. Vaja!

El transport
Saarbrücken té un aeroport des del qual pots anar a altres ciutats d'Alemanya, a Luxemburg, a Mallorca i a les Canàries. I ja està.

Per arribar vaig volar des de Barcelona fins a Luxemburg i després vaig agafar un autobús fins a la ciutat. Amb autobús hi ha només 1 hora 15, aproximadament.

El palau

A Saarbrücken hi ha una línia de tramvia i vàries d'autobusos. Però ja he tingut problemes: autobusos que no passen, autobusos que de manera excepcional només fan la meitat del trajecte i et deixen tirat allà al mig, o autobusos que decideixen fer el recorregut d'un altre autobús o que en mig recorregut canvien la seva identitat i passen de ser el 103 a ser el 102. Amb només 5 dies ja m'he trobat amb aquestes situacions, això sí, la gent semblava igual d'estranyada que jo. Així que suposo i espero que no deu ser res habitual.

Ah, i el transport públic és car. Mentre no tenia la targeta d'estudiant em vaig gastar una de quartos...
Però avui, que ja tinc la targeta, hem anat fins a l'última parada del tramvia, Sarreguemines, que ja és França. I allà sí que hi havia botigues obertes!

Llaunes ENORMES a l'intermarché de Sarreguemines!
Mai havia vist llaunes tan grans!

La Universitat
Ah, això sí que mola. Gairebé a tocar de Saarbrücken, però ja a les afores, enmig del bosc, hi ha un campus enorme amb moltíssimes facultats i serveis: menjador, bancs, correus, cafeteries, supermercat... I l'assistència quan arribes és molt personalitzada, però crec que això és perquè sóc d'aquest Màster, perquè directament de la Universitat no m'ha arribat cap informació.

El campus de la Universität des Saarlandes

Vaig tenir algunes dificultats burocràtiques, com sempre, però ja està gairebé tot solucionat i ja he pagat i rebut la meva targeta d'estudiant, amb la qual puc utilitzar tot el transport que vulgui.

La veritat és que no us en puc dir gaire més, ja que les classes no comencen fins al dia 19.

Una cosa que em va agradar molt: hi ha un servei que et permet agafar tots els estris de cuina que vulguis (els tenen en una petita habitació) pagant 10 euros, i al final els retornes i et tornen els diners. Me'n vaig endur un parell de caixes!!
A més, ofereixen cursos de 18 llengües de franc per a estudiants, inclòs el català!

Ah, i aquí, almenys a la Universitat, tots parlen en anglès. No com a Sant Petersburg, que la noia de la Oficina Internacional no en tenia ni idea. 

L'allotjament

La meva habitació quan encara estava buida

Els primers dies vaig estar en una habitació al centre que vaig trobar a Airbnb. A part de molt cara, quan vaig arribar resulta que no tenien internet ("No, és que ara mateix no ens va Internet, però aquesta informació la vam posar a l'anunci eh?? Estava a l'anunci eh?? Ho vam escriure eh??"). Doncs no en el moment en què jo vaig pagar. No hauria estat malament que m'haguessin avisat. O almenys, fet una rebaixa... La qüestió és que em vaig haver d'espavilar jo per aconseguir internet al mòbil, amb el qual vaig fer tethering un parell de dies... Fins que per alguna raó va deixar de funcionar. Uix!

A Alemanya dels pisos d'estudiants se'n diu WG i hi ha un petit problema: no és un "l'he vist, m'agrada, m'hi quedo", sinó que els actuals habitants de la WG també escullen entre tots els

visitants que tenen, fan com un càsting, i això significa que passen uns dies entre que tu els visites i que ells et diuen "et volem" (o no et diuen res). Així que després d'una visita a una WG subterrània, tètrica i deixada de la mà de Déu -on, suposo, "no em van voler"-, i d'una visita frustrada a una residència completament apartada de tot i sense internet -vaig arribar tard per culpa del bus que no va passar i ja no hi havia ningú esperant-me-, vaig decidir quedar-me amb l'única opció que tenia des d'un principi: una residència privada a Dudweiler (Budweiser o Rottweiler pels que ho preferiu -no seríeu els primers), un petit barri a les afores de Saarbrücken i tocant a la Universitat, que és com si fos un altre poble. Ara tinc una habitació d'uns 15 metres quadrats amb cuina inclosa (cuina = 2 fogons i una nevera-congelador). L'edifici és vell, els banys són compartits, no m'estranya que la senyora no me'n volgués ensenyar fotos, no són diguéssim com per presumir-ne. Però bé, és habitable. No van faltar les sorpreses d'últim moment, com ara els 15 euros d'electricitat mensuals ("Ai, per la cara que poses sembla que no ho sabessis, no em puc creure que no t'ho hagi dit!") amb la maleta ja mig buidada i el contracte al davant. En total em surt per 242 al mes, amb internet. Però si gasto poca electricitat, al final em tornen diners. A veure si és veritat. Si ho hagués sabut abans, hauria demanat plaça a la residència de la Universitat molt abans (hi ha places limitades...).

Bé, i potser per avui ja n'hi ha prou: encara em falta molt per descobrir, encara he de començar les classes, etcètera... Segur que ja hi haurà més coses per explicar i més fotos per ensenyar. Espero poder escriure sobre moltes curiositats!
En general, estic bé! Li donarem una oportunitat a Saarbrücken!

Fins aviat!

Gastronomia russa (I) i tal dia farà un any

Després de tant temps per fi arriba el promès especial de gastronomia en un dia important per a mi. Avui, 28 de febrer, fa exactament un any d'aquell dia d'hivern en què el sol peterburgès, de tarannà tímid, va decidir deixar-se veure de manera excepcional, potser per poder-me acompanyar en el final de la meva aventura, mentre jo sense pressa ni entusiasme m'acomiadava, entre d'altres, d'un preciós somriure andalús a què em vaig haver de desacostumar, precisament en la diada d'Andalusia.

En fi, abans de començar amb allò que més interessa, aviso que la informació que aquí donaré està afectada i esbiaixada sobretot pels meus coneixements limitats i les meves preferències personals. Lluny de pretendre una presentació exhaustiva de la cuina russa, que de ben segur que és inacabable, jo més aviat em dedicaré a compartir allò que més m'ha cridat l'atenció, a mi o al meu estómac. I sense seguir cap ordre concret.
Som-hi doncs:
 

• Sopes (супы)

Borsch fet a casa

 Qualsevol àpat amb cara i ulls comença amb una sopa com a entrant. A Rússia les sopes són més denses que les que solem prendre aquí, vindrien a ser com estofats, amb trossos de carn o dels diferents ingredients flotant.
L'exemple per excel·lència de sopa russa (tot i que pel que em consta és d'origen ucraïnès) és el Borsch (Борщ), que deu el seu característic color granatós al seu ingredient principal, la remolatxa.
I n'hi ha més:

• La Schi (Щи), una sopa de col de recepta milenària amb 1000 versions diferents, tant pel pobre com pel ric, considerada per un refrany típic com un dels dos aliments bàsics de l'alimentació russa.
• La Uxá (уха), una sopa de peix (l'espècie pot variar, però es fa amb els que es troben pel nord).



Solyanka

• La Solyanka (солянка), una sopa tradicional molt bona i molt densa normalment a base de carn, i amb pepinillos (=cogombre envinagrat), amb un característic regust àcid-picantet.

N'hi ha moltes més, com ara la sopa de bolets o de pollastre, però crec que aquestes són les més representatives. Se solen servir amb una mica de julivert fresc o d'anet (= eneldo), però sobretot sobretot, i te'n posaran sense que ho demanis, amb smetana (сметана): una mena de "nata agra" omnipresent en les guarnicions dels plats russos.

Les sopes solen prendre's calentes, però també existeixen variants estiuenques, com ara el borsch fred o la okroshka (окрошка), que vaig tenir la sort de provar l'estiu passat en un altre episodi d'hospitalitat russa (gràcies Maria!). La okroshka consisteix en una sèrie de verdures i embotit (tipus mortadela) tallats a trossos petits i regats amb kvas (una beguda típica obtinguda a partir de pa i alguna cosa més amb molt poc alcohol i aspecte de cervesa). En altres versions, el kvas és substituit per kefir.

• Làctics (молочные продукты)

La primera vegada que vaig veure el passadís de làctics d'un supermercat rus, no sabia per on començar. Tenen tants tipus de productes derivats de la llet i amb tants percentatges de greix diferents que se'm fa difícil a vegades diferenciar-los, i més encara recordar amb quin procediment s'obté cada un.  

• Kefir (кефир): pel gust, és com una mena de iogurt líquid molt dens, i molt bo.
  
• Smetana: nata agra que s'utilitza com a salsa per a condimentar amanides, sopes i més. 
• Sgushonka (сгущёнка): un regal dels déus semblant però superior a la nostra llet condensada (he provat les dues simultàniament i la russa és millor, creieu-me). També existeix la "llet condensada cuita", de color marronós, potser encara més dolça. 
• Tvorog (творог): una espècie de mató, però amb més gust i calories. 
• Syrok (сырок): una delícia pels nens; són com unes barretes dolces fetes de xocolata i tvorog o altres coses. 

En tenen d'altres, però ja no arribo a distingir-los: ryazhenka, prostakvasha, toplennoe moloko, varenets...

• Bliny, oladi, syrniki (блины, оладьи, сырники)

D'esquerra a dreta: syrniki, bliny, oladi

A grans trets, un Blin és una crep. Filant més prim, els bliny són una mica més gruixuts i greixosos, i porten menys ou. A Rússia són un menjar típic, pots trobar-ne a establiments de menjar ràpid i se'ls mengen tant amb dolç com salat: des de caviar, carn o smetana a mermelada o sgushonka (llet condensada*), per exemple.
Per la seva forma rodona i color dauradet, els bliny són un símbol del sol i és típic preparar-ne per la Màslenitsa, una festa pagana que celebra l'arribada de la primavera.

Els Oladi es preparen d'una manera semblant als bliny, però la massa és més densa, sovint s'hi afegeix llevat i queden més petits i gruixuts.

Els Syrniki es fan a base de farina, ous, sucre i tvorog (mató amb gust), una altra bomba dolça deliciosa que recomano amb moderació i sgushonka.

 

• Amanides (Салаты)

El concepte rus d'amanida també sembla ser diferent al nostre. El meu prototipus d'amanida, per exemple, porta enciam (o similars), però a Rússia qualsevol barreja de verdures ve a ser considerada una amanida.
Un bon àpat rus també ha de tenir una amanida. He de dir que no m'agraden gaire les amanides russes, ja que la majoria es preparen amb maionesa i/o smetana. Però convé parlar-ne, ja que són un element molt important, especialment en festes com l'any nou (Novi god).

• Olivié (оливье): Us heu preguntat mai si la nostra amanida russa es menja a Rússia? Doncs més o menys sí, però amb un altre nom, degut al xef francès que la va inventar. Això sí, diuen els que han provat les dues que tenen un gust molt diferent.

Selyodka pod shuboj

• Selyodka pod shuboj (селёдка под шубой): l'he vist traduida com a "arenque bajo el abrigo". Vindria a ser una amanida amaionesada per capes, en què l'arengada ocupa una de les capes inferiors, i a les superiors hi ha verdures cuites.
  

• Vinegret (винегрет): Feta principalment amb remolatxa, i amb altres ingredients com patata, poma, pastanaga... No porta vinagre, smetana ni maionesa, per la qual cosa és la meva preferida de les tres que us he presentat.

Hi ha altres amanides en llaunes de conserva, també sense smetana ni maionesa, però no n'he provat prous com per a parlar-ne en detall.

• Algun segon plat

Pelmeni

Un dels plats estrella de què us vull parlar són els Pelmeni (пельмени). Els pelmeni s'assemblen visualment als raviolis, però tenen un gust completament diferent: la pasta està feta d'una altra manera, i la carn de dintre porta algunes espècies, cosa que els dóna un gust molt característic. Quan els he menjat en un restaurant me'ls han ofert amb smetana o mantega. És curiós que es compren congelats i de fet, quan es fan a casa, també se solen congelar.

En fi, això s'està allargant... Espero continuar un altre dia, i parlar de begudes, dolços, aperitius, més segons plats, i coses curioses com ara patates Lay's amb gust de cranc...

Si algun bon coneixedor de la gastronomia russa té algun comentari o correcció a fer-me, o si m'he deixat alguna cosa essencial, si us plau, serà molt benvingut! I si algú té preguntes o vol receptes, que no dubti a dir-m'ho! 

(Algunes fotos les he tret de la Vikipèdia; altres són fetes en un restaurant; altres, a casa)

L'any dels dos Nadals

Estimats lectors,
Bon Any Nou!

Acabo de tornar de Rússia, on he passat gran part de les vacances d'hivern, i torno a tenir coses per explicar a qui les vulgui llegir.

Prometo, de veritat, que la propera vegada que publiqui, la cosa anirà sobre gastronomia!

Aquesta vegada han estat 12 dies, del 27 de desembre al 8 de gener.

La caiguda del ruble

Segur que molts de vosaltres vau sentir, farà unes setmanes, la notícia de la devaluació del ruble. A grans trets, entre les sancions, i la caiguda del preu del petroli, el ruble ha caigut notablement i les perspectives no són gaire bones. Si fa bastants mesos 1 euro equivalia a 40 rubles, en aquest moment equival a 73. Durant uns dies de desembre, hi va haver un daltabaix quan el valor del ruble va començar a pujar i baixar molt bruscament, com una muntanya russa (valgui la redundància, tot i que en rus, d'aquesta atracció n'hi diuen muntanyes americanes). Per moments, l'equivalència va arribar al punt històric d'1 euro = 100 rubles.

Què vol dir això? Enteneu, doncs, que si els preus no canvien, quan compro coses a Rússia, el que abans em costava un euro, ara me'n costa poc més de mig.

Una paperera en flames
al costat del metro

La cosa, però, és que alguns preus sí que han augmentat. Tot plegat fa que la població s'empobreixi i els fa més difícil poder-se permetre una escapada a Europa, i aquí és on el turisme al nostre país es podria veure afectat, però això ja és una altra història.

La qüestió és que jo no vaig voler desaprofitar l'ocasió. És molt perillós, però, quan veus que tot et resulta tan barat; cal tenir cert autocontrol. Us poso uns exemples de preus. Per a que us feu una idea, un viatge de metro costa uns 0,42€; un viatge de Tosno a Sant Petersburg (50kms, anada), 1,50€; i em vaig estalviar uns 120€ en la compra d'un ordinador portàtil.

L'any nou rus

Aquesta vegada puc explicar amb més propietat com se celebra l'Any Nou -Novi God- a la russa. Per als russos és la festa més important de l'any; més i tot que el Nadal (la versió ortodoxa del qual és el 7 de gener), i és força familiar. Us explico la meva experiència:

En primer lloc, és imprescindible que la taula estigui plena de menjar, però PLENA de veritat; es fa tant de menjar, que la meitat del que es cuina no hi cap a la taula... Quan ja estàs ple, te'n porten dues safates més...

Fail

El primer plat consisteix en amanides amaionesades a l'estil del que nosaltres anomenem "amanida russa". Cal dir que el concepte rus d'amanida és diferent al nostre (veure pròximament especial de gastronomia per a més detalls). També fan acte de presència a la taula un grapat de mandarines, torrades amb caviar i cava - o xampany soviètic. El sopar no acaba necessàriament abans de les 12, ben al contrari, s'allarga molt més.

A pocs minuts de les 12, Putin fa un breu discurs per televisió, de 3-4 minuts dirigint-se als ciutadans de Rússia (amics). A més de desitjos de salut i felicitat, paraules boniques i d'agraïment, aquest cop va fer menció a dos esdeveniments importants per a Rússia durant el 2014: Els jocs de Sochi i el tema de Crimea.

Just després del discurs vénen les campanades. Aquest és el moment dels desitjos. En algunes famílies, cal demanar un desig entre les campanades 11a i 12a; en d'altres, mentre sonen les 12 campanades, cal escriure el desig en un paper, cremar-lo, llençar les cendres a la copa de cava i beure-se'l. Déu n'hi do.

A les 12, com és evident, tothom es felicita, i el primer que es passa per la tele és l'himne de Rússia.

Llavors ve el moment dels regals, que també són un element important de l'Any Nou. Als nens els els porta el Ded Moros ("Avi fred"), que vindria a ser l'equivalent del nostre Pare Noel. També són típics els focs artificials i, en el nostre cas, vam fer mini-concursos a casa mentre els plats de taula seguien renovant-se.

L'alcohol i els brindis

El beure és, inevitablement, una part important de la cultura, especialment quan fa fred, com he pogut comprovar. Hi ha tota una sèrie de costums i normes que regulen els brindis i aquest cop n'he descobert una mica més.

Un senyor alemany
cofoi del seu barret
a l'aeroport

A Rússia, quan es beu amb companyia, es fan brindis. Molts, contínuament. Cada vegada s'omplen els gots, i algú diu unes paraules, que poden ser més curtes o més llargues, desitjant alguna cosa. El més típic és desitjar salut (za zdorovye), però es pot desitjar qualsevol cosa. El primer i el segon brindis, en principi, han d'anar força seguits. L'últim brindis sempre es fa tot dient "per a que no sigui l'últim". Quan algú se n'ha d'anar abans d'hora, també hi ha un brindis establert, que ve a desitjar-li a la persona una tornada segura a casa. Es diu que "Beure sense brindar és alcoholisme".

Temperatures

El termòmetre té més
números per a les
temperatures negatives
que per a les positives

Aquesta vegada ens hem mogut entre els -17 i els +2, amb una mitjana, diria, de -10. Em segueix semblant molt graciós que, parlant de la temperatura del dia, els russos ometin de manera automàtica el "menys" (10 graus al gener, és clar que seran negatius, per què explicitar-ho?). El que no soporto és el gel que es forma a vegades al carrer, que rellisca, i costa molt de trencar...

També es va fer força difícil els dies en què a casa se'n va anar la calefacció i l'aigua calenta...

Entreteniment

Kàrting. Sóc la del casc taronja :D

El nou Marinski

Aquesta vegada tampoc ens hem estat de res. Vam anar a veure La Traviata al Nou Marinski, al qual encara no havia estat. És molt curiós, massa nou, fins i tot amb escales mecàniques... Vam comentar que tenia més aspecte de centre comercial que no pas de teatre. 

Partit d'hoquei

També vam anar a veure un partit d'hoquei de l'equip de Sant Petersburg, SKA, contra el Dinamo de Moscou. Malauradament, els locals van perdre.

També vam anar a un Kàrting (primer cop per a mi), a una bolera...

 

Curiositats

• Em quedo amb una escena en concret. Pugem al cotxe d'uns amics russos, ens posem el cinturó. "Ai, es posen el cinturó, com els europeus!!". Això no vol dir que cap rus es posi el cinturó, però no és la primera vegada que algú em reacciona així. És pitjor, però, si el conductor se t'ofèn perquè s'ho pren com una falta de confiança cap a ell...

Fundes de plàstic que recobreixen
les sabates per a no embrutar

• No sé com és que no ho he comentat abans. És cert que Rússia és gairebé l'únic lloc on he vist la neu, i potser baixo de l'hort i això es fa a molts altres llocs, però em va sorprendre molt quan vaig veure la solució que adopten a alguns edificis tipus museus o hospitals quan la gent arriba del carrer amb les sabates brutes i molles: 

• Més supersticions: No et pots acomiadar d'algú (tipo petons, abraçada, encaixada de mans) si cada un de vosaltres és a un costat diferent de la porta de casa. Es considera que llavors, tu i aquella persona acabareu malament. O els dos fora, o els dos dintre.

• Un ratolí en un centre comercial. Devia tenir fred, pobre:

Vells temps

Vaig anar a veure a una antiga professora meva a l'edifici on estudiava. No va ser fàcil, però vaig convèncer les porteres perquè em deixessin entrar. En aquell moment ella donava classe, però la va parar una estoneta per poder parlar amb mi i després la vam donar una mica totes juntes. Va ser molt emotiu tornar a entrar en aquell edifici i poder parlar amb ella. A la classe eren tots xinesos, alguns d'ells pensaven que a Espanya es parla l'anglès, i les úniques coses que els sonaven a alguns eren el flamenco i Cristiano Ronaldo. Em vaig fer una foto amb ells:

Crec que els xinos de davant tenien por de tapar-me

Així en resum, que m'ho he passat molt bé, he estat en molt bona companyia i m'han tractat fantàsticament, m'han donat molt de menjar, i podria parlar de moltes altres coses, ja que no vam parar en els 12 dies, que es van fer molt curts. Espero no haver-me deixat res important.
Fins aviat, i gràcies per llegir-me!