Noven Aventuren

Hola a tots!!

Doncs sí, comença una nova etapa, comencen noves aventures. Potser la sutil pista que us he posat al títol us dóna una idea d'on sóc, als que no ho sabeu: sí, a Alemanya!

Dilluns passat, 28 de setembre, vaig arribar a la ciutat de Saarbrücken per començar el primer any de Màster (Language and Communication Technologies, LCT d'ara en endavant). Es tracta d'un màster Erasmus Mundus, interuniversitari i de dos anys, la qual cosa significa que el segon any serà a un altre lloc, concretament m'ha tocat... MALTA!

Sí, a mi, a l'amant de la calor, el sol, la platja... Però bé, per això encara falta un any. Centrem-nos.

No vull subestimar Alemanya, però tinc la sensació que no em donarà tant per escriure com Rússia. A més, aquí vinc a pencar molt més que allà. Tot i així, seguiré actualitzant el bloc de tant en tant amb tot allò que em cridi l'atenció, amb un resum de la meva vida o amb informació turística.

La ciutat

Ludwigskirche

Saarbrücken és una ciutat d'uns 180.000 habitants que toca amb la frontera amb França i queda molt a prop de Luxemburg. És la capital de la petita regió del Saarland, i té una universitat amb molt de prestigi. Té un gran carrer principal amb un munt de botigues i uns quants centres comercials on hi pots trobar de tot, una mena de mini corte inglés i diversos supermercats a preus assequibles. No hi porto gaires dies, però crec que no hi ha gaire per visitar: el centre, que és el més bonic; un parell d'esglésies, un mini palau, l'ajuntament i poc més. Té un riu, el Saar. Ja us n'ensenyaré fotos.

Impressió general
Què voleu que us digui. Suposo que caldrà passar per un període d'adaptació. La ciutat no és

Una escena a una plaça central de Saarbrücken

comparable a Sant Petersburg, per més que les intenti comparar tota l'estona. Les botigues petites tanquen a les 6 i les grans, com a mooolt tard, a les 8. Avui dissabte, que és quan més necessito anar a comprar, està tot tancat perquè el 3 d'octubre és el dia de la Unitat Alemanya, que vindria a ser la festa nacional del país.

Pel que fa als preus, no em queixo: pensava que seria tot més car... Es veu que els caps de setmana la ciutat s'omple de francesos que vénen a comprar aquí, perquè és més barat. De fet, aquí es parla força francès.

El primer dia em vaig trobar gent parlant sola, molts borratxos pel carrer, o gent bevent, gent gran i amb molt mal aspecte... Això sí, passejant amb un amic que porta dos mesos aquí, després que se'ns apropessin dues o tres persones a demanar, em va dir que això només li havia passat amb mi. Vaja!

El transport
Saarbrücken té un aeroport des del qual pots anar a altres ciutats d'Alemanya, a Luxemburg, a Mallorca i a les Canàries. I ja està.

Per arribar vaig volar des de Barcelona fins a Luxemburg i després vaig agafar un autobús fins a la ciutat. Amb autobús hi ha només 1 hora 15, aproximadament.

El palau

A Saarbrücken hi ha una línia de tramvia i vàries d'autobusos. Però ja he tingut problemes: autobusos que no passen, autobusos que de manera excepcional només fan la meitat del trajecte i et deixen tirat allà al mig, o autobusos que decideixen fer el recorregut d'un altre autobús o que en mig recorregut canvien la seva identitat i passen de ser el 103 a ser el 102. Amb només 5 dies ja m'he trobat amb aquestes situacions, això sí, la gent semblava igual d'estranyada que jo. Així que suposo i espero que no deu ser res habitual.

Ah, i el transport públic és car. Mentre no tenia la targeta d'estudiant em vaig gastar una de quartos...
Però avui, que ja tinc la targeta, hem anat fins a l'última parada del tramvia, Sarreguemines, que ja és França. I allà sí que hi havia botigues obertes!

Llaunes ENORMES a l'intermarché de Sarreguemines!
Mai havia vist llaunes tan grans!

La Universitat
Ah, això sí que mola. Gairebé a tocar de Saarbrücken, però ja a les afores, enmig del bosc, hi ha un campus enorme amb moltíssimes facultats i serveis: menjador, bancs, correus, cafeteries, supermercat... I l'assistència quan arribes és molt personalitzada, però crec que això és perquè sóc d'aquest Màster, perquè directament de la Universitat no m'ha arribat cap informació.

El campus de la Universität des Saarlandes

Vaig tenir algunes dificultats burocràtiques, com sempre, però ja està gairebé tot solucionat i ja he pagat i rebut la meva targeta d'estudiant, amb la qual puc utilitzar tot el transport que vulgui.

La veritat és que no us en puc dir gaire més, ja que les classes no comencen fins al dia 19.

Una cosa que em va agradar molt: hi ha un servei que et permet agafar tots els estris de cuina que vulguis (els tenen en una petita habitació) pagant 10 euros, i al final els retornes i et tornen els diners. Me'n vaig endur un parell de caixes!!
A més, ofereixen cursos de 18 llengües de franc per a estudiants, inclòs el català!

Ah, i aquí, almenys a la Universitat, tots parlen en anglès. No com a Sant Petersburg, que la noia de la Oficina Internacional no en tenia ni idea. 

L'allotjament

La meva habitació quan encara estava buida

Els primers dies vaig estar en una habitació al centre que vaig trobar a Airbnb. A part de molt cara, quan vaig arribar resulta que no tenien internet ("No, és que ara mateix no ens va Internet, però aquesta informació la vam posar a l'anunci eh?? Estava a l'anunci eh?? Ho vam escriure eh??"). Doncs no en el moment en què jo vaig pagar. No hauria estat malament que m'haguessin avisat. O almenys, fet una rebaixa... La qüestió és que em vaig haver d'espavilar jo per aconseguir internet al mòbil, amb el qual vaig fer tethering un parell de dies... Fins que per alguna raó va deixar de funcionar. Uix!

A Alemanya dels pisos d'estudiants se'n diu WG i hi ha un petit problema: no és un "l'he vist, m'agrada, m'hi quedo", sinó que els actuals habitants de la WG també escullen entre tots els

visitants que tenen, fan com un càsting, i això significa que passen uns dies entre que tu els visites i que ells et diuen "et volem" (o no et diuen res). Així que després d'una visita a una WG subterrània, tètrica i deixada de la mà de Déu -on, suposo, "no em van voler"-, i d'una visita frustrada a una residència completament apartada de tot i sense internet -vaig arribar tard per culpa del bus que no va passar i ja no hi havia ningú esperant-me-, vaig decidir quedar-me amb l'única opció que tenia des d'un principi: una residència privada a Dudweiler (Budweiser o Rottweiler pels que ho preferiu -no seríeu els primers), un petit barri a les afores de Saarbrücken i tocant a la Universitat, que és com si fos un altre poble. Ara tinc una habitació d'uns 15 metres quadrats amb cuina inclosa (cuina = 2 fogons i una nevera-congelador). L'edifici és vell, els banys són compartits, no m'estranya que la senyora no me'n volgués ensenyar fotos, no són diguéssim com per presumir-ne. Però bé, és habitable. No van faltar les sorpreses d'últim moment, com ara els 15 euros d'electricitat mensuals ("Ai, per la cara que poses sembla que no ho sabessis, no em puc creure que no t'ho hagi dit!") amb la maleta ja mig buidada i el contracte al davant. En total em surt per 242 al mes, amb internet. Però si gasto poca electricitat, al final em tornen diners. A veure si és veritat. Si ho hagués sabut abans, hauria demanat plaça a la residència de la Universitat molt abans (hi ha places limitades...).

Bé, i potser per avui ja n'hi ha prou: encara em falta molt per descobrir, encara he de començar les classes, etcètera... Segur que ja hi haurà més coses per explicar i més fotos per ensenyar. Espero poder escriure sobre moltes curiositats!
En general, estic bé! Li donarem una oportunitat a Saarbrücken!

Fins aviat!