Quan el gel s'ha desfet

Hola a tots! 

Ja vaig tornar de Rússia i, de rebot, de Múrcia, no sense aventures.
Aquest viatge ha estat molt diferent de l'anterior. Primer, la durada: 14 dies amb prou feines. Segon, l'estació de l'any: el gel no s'ha deixat veure, i la ciutat és molt diferent a l'estiu! Tercer, la companyia: mentre que el primer cop em vaig relacionar amb més estrangers que amb russos, aquest cop ha estat ben bé al contrari. He fet moltes coses, anat a molts llocs i provat molts menjars nous (veure pròximament especial de gastronomia).

La font de Tosno

Aquesta vegada vaig viure a una petita i jove ciutat (o un gran poble) a uns 50 km de Sant Petersburg que es diu Tosno (s'escriu Тосно en ciríl·lic, té gràcia la cosa), d'uns 40 mil habitants, amb un equip de futbol acabat de néixer que lo está petando. Els "tosnenses" n'estan tan orgullosos que a molts no els fa res fer un trajecte de gairebé tres hores (només anada) per anar al camp del seu equip a veure com juga. A més tenen una font que funciona amb llum i colors, inaugurada fa un parell de mesos, però ningú en coneix els horaris de funcionament. El vaig intentar comparar amb Arenys però és impossible, són completament diferents. Com a tot arreu a Rússia, els carrers són amplíssims, les distàncies llargues, els edificis tenen com un "pati interior" i cada pati interior és un món per descobrir, i les entrades i escales dels pisos solen estar en condicions pèssimes (com que no són propietat de ningú...).

 

L'església de Tosno (sí, la foto és del maps)

 A Tosno, a més, hi ha una església molt curiosa. Es troba en un edifici que havia estat construit per a ser alguna altra cosa, li han posat una creu, algunes icones, i apa. Suposo (però no he preguntat) que és perquè aquell lloc es va convertir en ciutat en l'era soviètica i llavors no es portaven gaire els temples. Després de parlar-ne i reflexionar-hi, però, què caram, al capdavall està molt bé, així haurien de ser les esglésies: humils... 

La nostra paradeta a "barrets"

El primer dia vam anar a acampar a un poble no gaire llunyà, Shapki (lit. "barrets"), on hi havia llacs naturals i artificials. La vora del llac era plena de gent que havien vingut a banyar-se, dormir o fer una barbacoa. Nosaltres vam fer les tres coses. Em van sobtar molt dues coses per part de la meva companyia: la primera, que fessin servir un matalàs infable dels que estan pensats per dormir per a navegar per l'aigua. Segona: que, a falta de llenya per a cuinar i escalfar-se, un d'ells no va dubtar a treure la destral que duia al maleter i van anar a tallar un parell d'arbres. Fa temps que penso que els russos són uns apanyats, vaja, que són força pràctics... Aprofiten allò que els brinda la natura...
També he de dir que un dels llacs (el natural, de fet, si no m'equivoco) tenia una aigua sospitosament oliosa i de color negrós-groguenc. Ei, però després et quedava la pell molt suau. 

Els botons d'un ascensor d'un pis a
Piter, amb els botons alterats.

No és la primera vegada que en parlo, però alla hi ha molts 24h i els diumenges són un dia normal. Un dia vam anar a una mena de centre recreatiu on pagues certs rubles i t'hi pots estar mooolta estona jugant a bitlles, al billar, al futbolín, al ping-pong, als autos de xoc, a lluita de làsers, o anar a un cinema 5D, patinar, passar l'estona a les maquinetes... molt molt guai. No sé si hi ha res semblant per aquí, i que a més funcioni sense pausa. I en una altra ocasió vam passar la nit a un bar jugant a jocs de taula que t'oferien al bar mateix, pagant només pel que prenies. Mola. El desastre va venir quan van voler jugar a un joc tipus tabú, però donant-me una mica d'avantatge no va ser tan traumàtic, i ho recomano com a pràctica lingüística a qualsevol que aprengui una altra llengua! 

Pel que fa a la meva experiència amb la gent, em van tractar fantàsticament. Déu n'hi do amb l'hospitalitat russa! Allà on anava m'alimentaven i sovint volien explicar-me coses, ensenyar-me fotos, fer-me preguntes, proposar plans... Et fan sentir com a casa.  

Espero que tot i la mala
qualitat es pugui
apreciar un pont aixecat

A més vam anar al Marinski a veure una òpera, Aida, em va agradar molt, i va millorant a mesura que avança. També vam anar a l'Hermitage. Anàvem amb unes entrades gratuïtes que havien perdut la seva validesa (no ho sabíem), però miraculosament aquell era l'únic dia d'agost en què entrar al museu era gratis! 
També vam fer un creuer de nit per un canal i pel riu. A l'estiu, els ponts del Neva s'obren de nit per deixar passar els vaixells grans i ho vam poder veure des de l'aigua. Jo no ho havia pogut veure l'última vegada, impressiona veure com aquella massa d'asfalt i ferralla per on de dia passen cotxes s'aixeca, i els fanals queden en posició horitzontal... 

Parnas, un barri a les afores de Piter, consisteix
en aquests enormes i ofensius gratacels enmig del
no-res. Només aquí hi viuen unes 100.000 persones

Ah, i les temperatures i la llum... Quan vaig arribar hi havia una mena d'onada de calor que no era del tot normal i jo, que esperava poder descansar de la calor de casa, em vaig trobar amb més de 30 graus en un ambient humit... força desagradable de dia, sobretot dins la ciutat. En canvi a la nit refrescava i calia canviar-se. Els últims tres dies ja va ploure una mica i no feia tanta calor, quelcom "normal per a aquestes alçades d'agost", em deien. Pel que fa a les nits blanques, no les vaig enganxar, però déu n'hi do: a les 11 encara no era fosc del tot i a les 4 el cel ja començava a aclarir-se. Pot semblar molt romàntic però entre la calor i les dificultats per dormir que se'n deriven (no solen tenir persianes, només "cortines gruixudes") acabes cansant-te'n. Imagineu-vos al juny, al voltant del solstici, quan no es fa fosc... N'hi deu haver per tornar-se boig. I encara hi ha ciutats més al nord on la cosa és més extrema, és clar.

Coses curioses
Aquest cop vaig descobrir que als autobusos i demés hi ha una cosa que es diu "bitllet feliç": si les xifres del teu bitllet compleixen segons què, tens un bitllet feliç i, conseqüentment... te l'has de menjar. No són gaire grans, però, per sort. Vet aquí una altra mena de superstició russa.

Bitllet d'autobús
peterburgès (és com de
paper reciclat)

El festival alemany a la platja, i el nou estadi
del Zenit que no s'acabarà de construir mai

Oh, i vam passar per una mena de festival alemany (el "das Fest") que es va fer a la platja amb salsitxes a 6 euros i un grup de música d'algun país de l'antiga Iugoslàvia... realment curiós.

L'arribada a Rússia va ser esgotadora (una escala i moltes hores d'espera), però la tornada va ser pitjor. El primer vol d'Alitalia amb escala a Roma es va veure demorat, cosa que va fer que donessin per segur que no arribaria a temps al següent vol, així que me'l van cancel·lar i ja ens estaven preparant hotel a tots els que fèiem escala per a agafar un avió el dia següent... Però jo necessitava agafar aquell fos com fos, així que vaig córrer tant com el meu menisc fotut i els meus pulmons em van permetre i vaig arribar a temps al vol... Però ja n'havien tret la maleta, que va arribar a casa al cap de dos dies amb part del menjar que duia ja per llençar. El segon vol va sortir a l'hora, quan, havent esperat ni que fos 20 minuts, tots hauríem arribat de sobres i sense córrer...

I per què era important agafar aquell vol? Per què vaig renunciar a les compensacions que m'oferien i em vaig arriscar a tenir problemes per recuperar la maleta? Doncs bé, al matí següent havia d'encaminar-me cap a Múrcia (més concretament cap a San Pedro del Pinatar) perquè la volta a Espanya en Vespino per relleus, que havia començat feia 17 dies, era a punt d'acabar-se i aquell n'era el punt d'arribada. Vaig poder formar part de la llista de 130 relevistes que van conduir el Vespino "correcaminos" per totes les capitals provincials peninsulars d'Espanya + Braga (Portugal), en un tram per la Comunitat Valenciana.

Alguns dels Vespinos a San Pedro

I bé, això és tot (per ara). Fins aviat!