Bona nit, amics!
Torno a escriure carregada de novetats.
Aquestes dues setmanes han estat molt intenses; un no-parar.
Comencem.
 |
| La sala del teatre Marinsky on vam veure el concert |
Cultura. Vam anar al teatre més famós
i bonic de la ciutat en dues ocasions. En una d'elles vam veure un
concert de Brahms i Shostakóvich, aquest segon no el coneixia i em
va agradar molt, el recomano, fins i tot a aquells a qui no els
entusiasmi la música clàssica.
També vam veure una òpera: Borís Godunov. És la primera vegada que en veia una. És cert que són llargues, i si són en un altre idioma a vegades es pot fer difícil seguir-la, però en el meu cas m'havia llegit l'argument a casa i a dalt hi havia una pantalla amb subtítols en anglès. Així que no hi ha excusa! I en aquesta ocasió vam estar a la millor sala de totes.
També vam veure una òpera: Borís Godunov. És la primera vegada que en veia una. És cert que són llargues, i si són en un altre idioma a vegades es pot fer difícil seguir-la, però en el meu cas m'havia llegit l'argument a casa i a dalt hi havia una pantalla amb subtítols en anglès. Així que no hi ha excusa! I en aquesta ocasió vam estar a la millor sala de totes.
 |
| La sala principal del Marinsky |
Sinterklaas: nadal a l'holandesa.
Els nens holandesos no esperen el pare
noel, sinó Sinterklaas, que és un senyor vell que ve des
d'Espanya(!) en un vaixell de vapor i després viatja amb cavall
acompanyat dels seus ajudants negres que s'anomenen “Pedritos los
negros”(!) i reparteix regals als nens la nit del 5 al 6 de
desembre.
Per què explico això? A la residència
tenim dos bons amics holandesos que no volien passar un any sense
Sinterklaas i ens van convidar a alguns a participar-hi. Entre adults
es fa una mena d'amic invisible en què cada u rep dos noms i ha de
fer dos regals i -atenció!- dos poemes personalitzats (aquesta és
la part més important, de fet). Va ser un vespre molt agradable amb
menjar típic holandès, regals sorpresa i llàgrimes de riure
degudes a algunes bones rimes.
Parc aquàtic. Sí senyors, vaig anar a
un parc aquàtic a Sant Petersburg al desembre. Quin és el secret?
Doncs que no està a l'aire lliure. I així, amb una amiga russa que
tenia moltes ganes d'anar-hi, vam estar tirant-nos per tobogans i
entrant i sortint de saunes, jacuzzis i piscines d'onades mentre des
de la finestra vèiem un paisatge blanc i endevinàvem un vent
salvatge. Poc puc dir dels parcs aquàtics russos; només que tenen
noms estrambòtics (Votervíl – intent de “Waterville”), que hi
ha gent encarregada de fer-te fotos amb vestit de bany sense
preguntar-te, i que els socorristes, posats a no fer, no fan ni
bonic.
Sectaris. La Cienciologia també ha
arribat a Sant Petersburg i busca adeptes. Dient-me que m'havien de
fer 5 preguntes relacionades amb esport i salut, em van demanar que
entrés a un local i allà vaig viure en primera persona com ve a ser
el procés de captació. Intenten fer-te sentir malament (i si no ho
aconsegueixen, intenten convèncer-te que per dintre ho estàs),
t'intenten fer creure que tens un problema i que ells (i els teus
diners) en tenen la solució. La tercera persona amb qui vaig parlar
semblava menys experta en persuasió, així que quan em vaig cansar
(i encara vaig trigar massa) li vaig dir el que pensava de tot allò
i me'n vaig anar. I encara vaig dir poc (no us ha passat mai, quan
tot allò que hauries d'haver dit només se t'acudeix després, quan
ja és massa tard?)
Però es tracta d'una cosa seriosa;
algú amb un mal dia o un humor desequilibrat podria caure fàcilment
a les seves urpes. Precaució.
 |
| La nova taula |
El meu aniversari. Vaig entrar a Rússia
amb 20 anys, i ara n'he fet 21 aquí. El dia abans vaig tenir una festa
d'aniversari molt inusual, a la residència, amb majoria de parlants
de rus, i la resta estudiants de rus, per tant, aquesta va ser la
llengua de comunicació. Es va fer estrany no poder entendre algunes
de les converses que tenen lloc a la teva pròpia festa d'aniversari.
Dos dies abans va entrar un senyor a la
cuina just quan acabàvem d'esmorzar i va dir que ens canviaria la
taula per una de més gran. “Fantàstic! Així hi cabrem millor!”
Però el dia següent ens vam adonar
que la nova taula era tan gran que no cabia per la porta. Desastre!!
Afortunadament, la nostra anterior i petita taula encara reposava al
passadís de fora, esperant que algú se l'emportés, i la vam poder
recuperar temporalment. Ara ja ha desaparegut.
 |
| Спасибо всем!! (Если кто-то из вас меня читает х)) |
Oh, i els meus alumnes de castellà
se'n van recordar i em van fer un regal...!! Me'ls menjo (a ells i
als bombons). I mira que aquell dia tenien un examen...!!
 |
| La "rotonda", al pis de dalt (no tinc fotos des de baix perquè una senyora ens va fer fora de seguida) |
La rotonda. Hi ha un pis a Sant Petersburg que es
coneix amb aquest nom. És un edifici amb una escala de cargol amb
moltes llegendes i històries de l'estil “si puges les escales
caminant amb els ulls tancats, se t'apareix X”. Crec que els
peterburgesos (i els russos en general) són molt supersticiosos. Les
parets d'aquests llocs cada any s'omplen de desitjos, i cada any algú
les neteja, però s'omplen inevitablement. Cada X temps tanquen la
porta, però també cada X temps algú la reventa i el lloc torna a
estar obert. Ara mateix està tancada, però vam esperar a que en sortís un veí. Entenc que als veïns no els agradi gaire rebre visites
que els pintin a les parets. Però bé...
Moscou.
 |
| Plaça Roja. De veritat que no és tan gran. |
Sí, aquest últim cap de setmana l'hem
passat a Moscou, la Sònia i jo! Hi vam anar amb un tren nocturn molt
rus. A l'anada vam fer amics (i vam comprovar una cosa cultural que
comentaré un altre dia); a la tornada, no.
Què dir de Moscou? Està bé, però
m'agrada més Piter. És una ciutat maca, però enorme, tens la
sensació que no te la podries acabar mai. No em va semblar tan
estressant com m'havien dit, amb gent corrent amunt i avall; com a
molt ens vam agobiar algun moment al metro (que, per cert, és molt
bonic i mola molt, però trobo que està molt mal indicat – i només
en rus).
 |
| El palau de fusta Kolomenskoe, hi vivien tsars. Una passada - i per dintre, encara millor |
Una altra cosa que segueix
pertorbant-me és el fet que a la plaça principal de la capital del
país més gran del món (la plaça roja, que tampoc és tan gran) hi
reposa un cadàver, el de Lenin, que, com és esperable i
comprensible, tenia unes altres intencions respecte el que volia que
fessin amb el seu cos un cop mort i, per tant, no deixa de ser un delicte
d'incompliment d'una última voluntat... Si és que el cos exposat és
el verdader, és clar! Almenys és gratuït, però. Això sí, ho has
de donar tot abans d'entrar; no pots entrar amb mòbil, ni càmera,
res de res. Hi ha policies a totes les cantonades del mausoleu i no et
deixen portar les mans a les butxaques.
 |
| Cap de cérvol en un centre comercial buit |
Vam visitar coses molt boniques a
Moscou, però no es tracta de fer el mateix que fan totes les guies.
Així que us deixo algunes fotos i alguna anècdota.
Buscàvem un lloc per dinar abans
d'entrar a un recinte i vam veure que prop d'allà hi havia anunciat
un centre comercial. En entrar-hi, vam comprovar que es tractava d'un
centre prou nou, tant, que gairebé cap local s'havia venut o ocupat
encara (de fet, només hi havia una farmàcia, una botiga de joguines
i el súper). Així vam estar voltant per un centre comercial nou de
trinca però pràcticament buit. En un dels locals vam trobar un
cap de cérvol dissecat, i encara algun altre cap no identificat per
allà. Millor no fer preguntes.
 |
| Un nou Sant Jordi per a la col·lecció |
Oh, i encara una altra cosa. Per a qui
no ho sàpiga, tinc un “intent de col·lecció” de fotos de Sant-Jordis que em trobo pel món (un hobby com qualsevol altre). A Moscou
vaig ampliar la meva col·lecció de manera important, fent (ho he
d'admetre) cas omís de les prohibicions de fer fotografies.
Va ser molt interessant parlar amb alguns moscovites (el que deia: sembla que els fascina veure estrangers - i més si parlen una mica de rus). En vam conèixer un, per exemple, que creia que Ucraïna encara era Rússia.
I per cert, vaig veure la tomba d'Stanislavsky. Alguns lectors entendreu que em portés bons records (Estanisquè?)
Va ser molt interessant parlar amb alguns moscovites (el que deia: sembla que els fascina veure estrangers - i més si parlen una mica de rus). En vam conèixer un, per exemple, que creia que Ucraïna encara era Rússia.
I per cert, vaig veure la tomba d'Stanislavsky. Alguns lectors entendreu que em portés bons records (Estanisquè?)
Una altra cosa que no us podeu perdre.
Mireu aquest parell de vídeos. Devíem estar a uns -9 graus. Al primer, el que balla és un senyor gran. Al segon, una colla de babushki (senyores grans) canten i ballen amb vestits tradicionals, i aconsegueixen engrescar altres senyores. Fixeu-vos en la potència del crit del segon 55. M'hauria agradat tallar els vídeos però no disposo de temps ni de prou habilitat.
En fi, i en breus tindrem aquí el
Nadal (bé, aquí no: a Rússia el celebren el dia 7 de gener). Hi ha
qui marxarà a veure la família i tornarà, hi ha qui marxarà per
no tornar, hi ha qui ja ha marxat (una de les professores). Símptomes
que aquesta aventura ja ha entrat ben bé (i tristament) a la seva
segona meitat. Com que l'Aina no torna a casa per Nadal, casa ve a
l'Aina: demà passat m'arriben els pares de visita i passaran el
nadal catòlic aquí. Així sí que serà un Nadal com ha de ser!
I vet-ho aquí que quedarà ben poc pel
2014... que començarà d'una manera molt especial (com començarà,
ho esbrinareu en el proper episodi!)
Una abraçada!
