(Sur)realisme alemany

Hola de nou!!

És impossible explicar en una sola entrada totes les coses que han passat en aquest mes i poc. Anem part per part:


VIDA UNIVERSITÀRIA

El logotip de la uni és una òliba.
A que mola?

El curs ja ha començat, per fi! De moment m'agrada molt i entre els companys hi ha molt bon ambient, i el grup és molt internacional. Vull comentar alguns aspectes de la universitat que són molt diferents d'allò a què jo estava acostumada:

Teatre
Pel fet de ser estudiants tenim dret a aconseguir entrades gratis per a qualsevol cosa que facin als teatres de la ciutat. I hi ha òperes, ballet, concerts... Simplement fantàstic. L'altre dia vaig anar a veure una representació de La Transformació de Franz Kafka. Penso seguir-ho aprofitant sempre que el volum de feina m'ho permeti. També va bé per practicar l'alemany!

La Fachschaft

L'edifici on estudio, un dia de força
boira, de bon matí

No sé si això passa amb tots els estudis, però bé. La qüestió és que els "CoLis" (Computational Linguist(ic)s), com ens hem començat a anomenar seguint la tradició d'aquí, tenim, a part d'uns 4 edificis, un grup d'alumnes que són com els nostres representants i organitzen coses, com ara sessions de benvinguda a principi de curs o súper-esmorzars de tant en tant, i són responsables de dues sales que tenim a la nostra disposició per a fer-hi el que vulguem (inclòs un vespre de jocs de taula, per exemple). De fet, si vull puc passar la nit a la meva facultat estudiant, hi tenim accés sempre.

Matrícules i exàmens

L'entrada "oficial" a la Universitat

Gran canvi: aquí no et matricules d'un número de crèdits i vas a aquelles assignatures i fas l'examen i ja està. Aquí pots anar a totes les classes que vulguis i tu mateix et "registres" a tants exàmens com vulguis. La decisió final la pots prendre un mes abans de l'examen.

Picar a la taula
Quan s'acaba una classe o una presentació, la gent pica la taula amb el puny a mode d'aplaudiment. Curiós. 


Mensa

Exemple de dinar a  Mensa

Mensa és el menjador de la Universitat, que a part de ser enorme no està gens malament, per molt que es digui que "si és tan barato no pot ser bo". Cada dia hi ha bastant per triar. L' opció preferida sol ser el menú complet, amb plat principal (carn amb guarnició), sopa, amanida, aigua i postres per 2,85. I mai m'ho puc acabar tot, per més que ho intenti!





Bé, de moment ja he parlat prou de la universitat (i només n'he dit coses bones, que de fet són la majoria). Ja aniran apareixent més coses.


ALEMANYA EN GENERAL

Reciclatge d'ampolles

A Alemanya també
hi ha vàndals

M'ho havien explicat però no ho havia vist fins ara. Resulta que a Alemanya, a l'entrada dels supermercats hi tens una mena de màquina que es menja les teves ampolles usades per a reciclar-les i per cada ampolla retornada pots aconseguir entre uns 15 i 25 cèntims. És una manera intel·ligent de fer que la gent recicli i, fins i tot, que no es vegin ampolles pel carrer. Això sí, aquests cèntims no són pas de regal, de fet els estàs pagant de més quan compres una beguda.

Correus
Jo estava acostumada a que, quan el carter ve a casa i no respon ningú, deixa un paper a la bústia i després he d'anar a l'oficina de Correus amb aquest paper per recollir el meu paquet. I així em van dir que funcionava també a Alemanya a la mateixa oficina de Correus. Però resulta que és una pràctica comuna deixar-te un paper que diu "el paquet és a casa de tal veí". La raó? Ah, es veu que no sé en quines circumstàncies, si la segona vegada que vénen tampoc et troben, envien el paquet a no sé quina central, des d'on, al cap d'uns dies i si ningú el reclama, es retornarà al lloc d'origen. En el meu cas van deixar-me el paquet a l'oficina dels baixos, que obre 7 hores PER SETMANA. No, senyors, la correspondència és sagrada.

La bóta més gran del món (?)
al castell de Heidelberg.
Malauradament buida.

Manifestacions
El meu barri, Dudweiler, és com un poblet fantasma petit i avorrit. Però durant dos dimarts seguits, el mes passat, es van muntar com un parell de manifestacions simultànies, una anti-refugiats i l'altra, a l'altra banda de la carretera, anti-anti-refugiats. Val a dir, però, que gairebé hi havia més policies que manifestants. Posaven música i cridaven coses pels megàfons.


 




Impostos desorbitats que es treuen de la màniga

Els policies, bloquejant els
anti-anti-refugiats que em bloquejaven
el camí a casa

Intentaré resumir-ho amb poques paraules per no embalar-me. L'altre dia vaig rebre una carta de la televisió pública alemanya. Es veu que aquesta gent cobren 17,50 € AL MES per vivenda. Sí, així pel morro. Encara que no tinguis tele o no la miris, o que visquis en una habitació. I és legal. I no s'han oblidat de mi. Ni jo de se mare.

HISTÒRIES MEVES

Excursions a Strasbourg i a Heidelberg
Bé, això, vaig anar a Strasbourg i a Heidelberg. Dues ciutats que queden relativament a prop.

La Petite France a Strasbourg

Per a qui no ho sàpiga, Strasbourg és una ciutat francesa al costat de la frontera amb Alemanya, a la regió d'Alsàcia. Té una catedral enorme i el Parlament Europeu, entre d'altres.
Heidelberg és a Alemanya. Té un dels carrers peatonals més llargs d'Europa i un castell molt particular, mig en ruines. Allà ens vam trobar gent de la tele, d'aquí a uns dies sortirem a un programa de televisió cantant una estrofa d'una nadala en alemany, si no ens retallen per desafinats, és clar.




Anècdotes de residència
Subestimar Alemanya respecte de Rússia pensant que no seria capaç de brindar-me situacions tan surrealistes era, efectivament, un error. Ara entendreu el parèntesi del títol d'avui.
Els lectors més veterans potser recordaran episodis com "l'injust robatori de la tauleta" o "l'enigmàtica visita dels mecànics-metges en algun punt de la nit". A veure què us sembla aquest:

Torre partida pel mig
al castell de Heidelberg

Farà gairebé un mes, cap a les 11 de la nit, una senyora va trucar a la meva porta. També viu a la residència, l'havia vist alguna vegada. Per la manera com parlava, no sé si estava boja, beguda o preocupada. Amb bastant d'esforç vaig entendre que la dona em demanava "50 cèntims per fer una trucada" (??) i, digueu-me tonta, no vaig saber dir-li que no i, a més, quan em va dir que l'endemà vindria a tornar-me'ls, li vaig dir que no calia. Volia desfer-me'n com abans millor. Llavors, amb molta dificultat, em va preguntar si sabia si li havia passat alguna cosa a una senyora gran que viu gairebé a tocar de la meva porta: es veu que solia anar-la a visitar de tant en tant però feia dos dies que quan picava a la porta no responia ningú i temia que la dona hagués mort. Jo no en sabia res i no sabia què dir-li. Em va dir "mira, provaré de picar a la porta ara, ja veuràs", i es va dirigir cap allà. En aquell precís instant, va sortir de la seva habitació el veí més normal que tinc, que tampoc ho és gaire. Va sempre vestit d'obrer i a la seva bústia hi posa Ursula. Doncs aquest veí ens va demanar un boli. Vaig tornar a entrar a l'habitació per buscar-ne un, li vaig donar, em va dir que quan acabés me'l deixaria a la porta. Quan vaig voler adonar-me'n, la dona ja estava força lluny, anant cap a la seva habitació amb molta pressa. Com si ocultés algo o potser pensant que jo vaig passar d'ella. Òbviament no li vaig dir que tornés. En resum: així perd una persona de bones intencions 50 cèntims i un bolígraf en un minut. I li queda el mal rotllo i la incertesa de tenir una veïna morta.

El lloc dels fets. La meva residència,
ara que li han tret l'andami
des d'on m'espiaven obrers

Això sí: ja fa uns dies ha aparegut una altra vella al mateix lloc. Com que les cares se'm dónen molt malament, no sé si és la mateixa vella o una altra. Però camina molt millor que l'anterior. De fet va venir a la meva habitació per demanar-me de fer una trucada (què li passa a la gent aquí amb els telèfons??). I l'altre dia la vaig veure anant pel passadís sense pantalons. I també de fet, ahir mateix, em vaig trobar el veí obrer, suposo que després d'un mes sencer escrivint. Quan m'ha vist, m'ha dit que anava a comprar bolis, ha tornat amb un paquet de 10 bolis i me n'ha donat dos, de dos colors. Sobre això ja no em queixo. Però a Dudweiler hi ha gent molt rara.



I bé, crec que per avui ja n'hi ha prou. M'encantaria seguir explicant-vos més coses però tinc un munt de feina per fer. En general estic molt bé per aquí, no tinc temps d'avorrir-me. Per cert, d'aquí a un mes ja tornaré a trepitjar Catalunya!


I disculpeu aquest aspecte de "mal posat" que està quedant avui. A vegades blogger no m'ho posa fàcil!