Feliç mes-versari

I com qui no vol la cosa, ja fa un mes que sóc aquí!

Des de l'últim cop que vaig escriure he seguit fent coses (la qüestió és no parar):

Al concert del grup Splin (Сплин)

Dissabte passat vam visitar una fira enmarcada dins una mena de festa que es coneix com “els dies d'Europa”. A la fira hi havia demostracions culinàries de diferents llocs d'Europa. Però no, no és tan bonic com sembla. Els encarregats de les diferents parades eren russos i venien allò que els semblava típic de cada país. Per exemple, cervesa alemanya a l'stand de Bèlgica i espaguetis gallo (entre altres conserves que no havia vist mai) que es venien com a típica gastronomia espanyola. Però bé: no va deixar de ser distret.

Després de visitar la fira vam anar a un concert gratuït que feien a la plaça del palau, ben bé al costat de l'Hermitage. Tocava un grup força famós a Rússia: Splin. Érem 60.000 persones a la plaça. Va molar molt, encara que només em sabia la tornada d'una de les 5 cançons que vam poder escoltar...!

Curiós: Van posar tanques a la plaça i per entrar al concert t'havies d'ajupir per passar per sota d'una d'elles. Molt incòmode i lent. Sort que hi vam voler anar una mica més tard, perquè es veu que les aglomeracions van ser tremendes...!

I diumenge vam fer una altra excursió: aquest cop a Pavlovsk. Pavlovsk és un altre lloc a les afores de Piter on hi ha un palau i uns jardins. El palau va ser un regal que li van fer al senyor Pablo. Aquest cop sí que vam poder entrar dins. A tots ens van fer cubrir-nos els peus amb una mena de bosses de brossa a fi de no embrutar el terra, i això ens treia tot el glamour que per un moment ens podíem pensar que teníem pel fet de visitar un palau.

La naturalesa que envolta el palau és molt maca, i el bosc és ple d'esquirols que et demanen fruits secs. Allà en pots comprar i donar-los-en, i així ho vam fer. Quina cosa més encantadora *.*

Després de la visita al palau vam estar passejant pel parc una bona estona, fins que de sobte ens vam adonar que havíem anat massa lluny. Érem al final de Pavlovsk i ja començava el poble següent, un poblet rus amb tots els ets i uts (és a dir, amb carrers pràcticament sense asfaltar i una sola botiga (LA botiga). Vam agafar una marshrutka per a poder tornar a l'estació de tren, i ens miraven com si vinguéssim d'un altre planeta. Quan la dona del meu costat va sentir que deia quelcom en rus a la meva amiga russa, ens va començar a preguntar qui érem, què fèiem allà, i va voler saber si algú ens havia ofès (?) durant la nostra estada.

El meu dit molestant l'esquirol
mentre menjava la nou
que li acabàvem de donar

Amb l'amic Pablo

Dilluns, amb la professora de culturologia vam anar al museu de Kírov, personatge important de la Unió Soviètica. També vam visitar una exposició sobre com vivien els nens durant el comunisme. Si les guies no haguessin parlat en un rus a volum mínim i una d'elles hagués sabut pronunciar la S, hauria entès més coses del que explicaven...

Just en acabar-se un dels concerts
a la Filarmònica

I divendres vaig anar a la Filarmònica. 5 euros per un concert de 2h de música clàssica. I vam estar a la sala gran (es diu així, però no sé si n'hi ha més), que era molt bonica. Gens malament!

Ahir vam anar d'excursió a Schlisselburg, una fortalesa que queda al damunt d'una illa al llac Ladoga, prop de Sant Petersburg. És com un castell en ruines amb calabossos de guerra i tot plegat. No va estar malament, però pel que vam pagar, no val la pena. 

Una part de la fortalesa (Schlisselburg)

Anant cap a l'illa. Un trajecte car
i curt, però divertit

Cabres en un poblet prop de Schlisselburg

 

I avui, a més de donar la benvinguda a 2 catalans més que tot just han començat l'aventura (mai més ben dit! Ara ja hi som tots), hem tastat un plat rus fet per unes amigues russes: els oladi, una mena de pancakes que es mengen amb qualsevol cosa (formatge, peix, mermelada...). Molt bons!

Altres coses i curiositats generals per destacar:

• Aquesta setmana vaig fer una petita introducció del Pubillatge a la meva classe. Els vaig ensenyar fotos i vam parlar sobre el simbolisme del vestit i del que fem :)

• El fred. Durant dos o tres dies d'aquesta setmana ens vam apropar als 0 graus. Per sort, ja hem tornat a pujar als 9 graus. Aquelles temperatures no eren del tot normals per l'època, ni tan sols aquí, i el problema era que les calefaccions de l'institut no funcionaven perquè no estava previst. Un dia vaig haver de fer classe amb l'abric.

• Els llocs 24h. N'hi ha per tot arreu. Botigues, supermercats, restaurants, llibreries, cafeteries que funcionen les 24h. Això és molt útil si una nit d'hivern, quan el transport públic ja no funciona, ets massa lluny de casa com per tornar. A Catalunya gairebé no hi ha llocs 24h i són significativament molt més cars que la resta (aquí a Rússia la diferència de preu no es nota tant).

Coloms.

• Els coloms. N'hi ha moltíssims, hi ha zones que semblen mini-places-Catalunya. La diferència entre els coloms russos i els catalans és que aquests primers no són espantadissos en absolut. De fet, l'altre dia vaig veure un colom posar-se sobre l'esquena d'una noia. No m'agraden els coloms.

• Casaments. En aquest país la gent es casa més que a Espanya, i de més jove. També, sembla ser, hi ha més divorcis (possible conseqüència derivada del fet de casar-se jove). Davant la residència tenim un lloc d'aquests on la gent es casa i, sovint (especialment els dissabtes al matí), tenim espectacle garantit. Alguns matins hem arribat a veure 4 casaments seguits amb les seves respectives limusines.
  

  

  A Schlisselburg

• Les portes. A part que pesen molt més del que pesen a la resta de llocs on he anat (una persona de poca salut tindria problemes), s'obren cap enfora. És a dir, sortint amb pressa de casa podria trencar-li el nas a qualsevol pobre infeliç que en aquell moment caminés pel passadís davant la meva porta. I això també és així al carrer i a l'institut. Encara no he esbrinat per què, però ho intentaré.

• El cel. No sé si són els edificis baixos, els canals o els carrers amples en general, però últimament em fixo molt en el cel. I el temps contínuament canviant de Sant Petersburg ens proveeix d'imatges realment celestials.



Sortint de classe

Schlisselburg

•  Ens han robat. Al nostre apartament hi teníem una tauleta amb rodes, molt útil si en algun moment era necessari fer un Skype a la cuina o simplement per a posar-hi coses al damunt. Doncs resulta que un bon dia, estant jo mig adormida mig desperta, van entrar tres dones (la de la neteja -que té la clau-, una jove – segurament estudiant- i una altra no identificada) i es van endur la taula als nostres morros tot dient que a nosaltres no ens feia falta. Trobem a faltar aquesta taula, i a més no vull tenir problemes, perquè en arribar vam signar un paper conforme a l'apartament teníem X mobles i ara no vull haver de pagar cap moble extra. En principi demà parlo amb la directora.

Edificis al capvespre

• Edificis il·luminats. M'encanten. No n'hi havia prou amb tenir edificis macos, a més de nit els il·luminen. No deixaria de mirar cap amunt.

• Contrastos d'hospitalitat. Des del noi -sovint mig borratxo- que se t'acosta a dir-te o cridar-te coses pel carrer amb la menor delicadesa del món fins al que s'ofereix a treure't o posar-te l'abric i acompanyar-te a casa com a cosa normal. Ni l'un ni l'altre són freqüents al lloc d'on vinc!

Pel que fa a les classes, tot va bé. Una de les nostres professores és una dona gran que ha viscut molt temps als estats units i té la mentalitat molt oberta. És la que ens dóna Culturologia i Speaking i sempre ens demana que li plantegem les “preguntes més difícils” sobre cultura, política, actualitat i, evidentment, llengua. Crec que li preguntaré això de les portes.

I bé, per avui ho vaig deixant que ja toca. Més notícies pròximament. Fins aviat i gràcies per llegir-me!

Fa dues setmanes a Pushkin