Gracias: es pasiva

Molt bon dia de nou des de Rússia!
Sembla mentida, que ràpid passa el temps quan t'ho passes bé i tens coses a fer. M'agradaria escriure més sovint, però el fet que no pugui és senyal que no m'avorreixo!
Moltes gràcies a tots els que m'aneu seguint encara que sigui sense fer soroll. M'anima molt per seguir escrivint!!
Avui explicaré què se n'ha fet de mi els últims dies, i comentaré algunes coses que he trobat curioses.
La novetat més destacada: he començat a donar classes de castellà a un centre de cultura espanyola! M'ha tocat un grup de nivell A1, la qual cosa vol dir que els meus alumnes comencen des de 0 i que, ara per ara, tocarà parlar més en rus que en castellà. La qual cosa m'intimida una mica. Però el primer dia de classe ja ha passat (i el segon també) i ha anat molt bé. El grup és maco i hi ha bon ambient, i són comprensius amb el meu rus ortopèdic (especialment quan em fan preguntes inesperades i cal improvisar).

Un "mini-hermitage" a Pushkin - adoro aquestes rajoles

El diumenge passat vam anar a Pushkin amb un grupet que hem fet a la residència. Dos holandesos, dues espanyoles i un alemany. Pushkin és com un poblet que queda a uns 25 km del centre de Sant Petersburg, antiga residència del tsar. Hi ha un parell de palaus i jardins preciosos. Ens ho vam passar molt bé i en guardarem molt bones anècdotes (una d'elles relacionada amb la similitud fonètica entre Pushkin i "push kids". Encara riem). Per anar-hi vam agafar una marshrutka ("local bus", com se li diu a vegades eufemísticament). Vaig dir que parlaria específicament del transport en alguna ocasió, però no em puc estar de fer el comentari: Les marshrutkes són una mena d'autobús-furgoneta informal amb una trajectòria poc definida, en què el conductor pot perfectament cobrar mentre condueix, parlar pel mòbil o fins i tot permetre's el luxe d'endormiscar-se i tancar els ulls (!).
M'hauria agradat entrar al palau més gran, però no vam tenir temps. Queda pendent!

Aquest és l'edifici on estudio. És davant del riu

Ahir, dimecres, vaig fer la meva exposició sobre les eleccions catalanes. Vam parlar primer d'Alemanya, després del Japó, i després de Catalunya. Tots van voler fer alguna pregunta i es van interessar per algun aspecte de la cultura catalana, i jo, és clar, vaig aprofitar per explicar tot el que el meu nivell de rus em va permetre. Des de Guifré el Pilós, passant per Dalí i fins al vestit de Pubilla. Resultat: el proper dimecres, segona part ;)

Pel que fa als temes burocràtics, avui he pogut tatxar l'últim paper que em feia falta de la llista que vaig publicar l'altre dia: per fi tinc bitllet de transport i carnet d'estudiant, la qual cosa vol dir que ara podré començar a visitar museus o anar a teatres, ja que per a estudiants hi ha descomptes interessants (per exemple, puc entrar gratis a l'Hermitage ^^). Ha costat molt, han anat venint tots a comptagotes. S'ha acabat el primer assalt, he guanyat jo. Però d'aquí a una setmana tocarà començar uns altres tràmits relacionats amb el visat...
Molts em pregunteu pel temps que fa: bo. Pel que em diu la gent, ja fa dies que hauria d'haver començat a ploure sense parar, i des que sóc aquí (ja fa 3 setmanes) només ha plogut un dia. Encara no he tingut necessitat de posar-me cap abric, amb caçadora ja faig. Sovint fa núvol però pràcticament cada dia ha sortit una mica el sol. El dia de l'excursió ens va fer un dia fantàstic!

Arribant a la residència

El passat diumenge, la bugaderia de la residència, que havia d'obrir aquest dilluns, va canviar el cartell de la seva porta i ha anunciat una nova data d'obertura: l'1 d'octubre. Així, porque yo lo valgo. En moments així maleeixo haver-me endut tan poca roba. Caldrà anar i pagar a un altre lloc.

Ara vull comentar algunes coses que m'han cridat l'atenció:

• Anuncis a la vorera. Això és quelcom que no havia vist mai, i que no se m'havia acudit. Pel que he pogut esbrinar, no és una manera legal d'anunciar-se (com era d'esperar), però és gratuïta i força freqüent. Almenys ara que no hi ha neu, suposo.

• Flors. Pertot hi ha floristeries amb flors de tots els colors i de totes les menes. És freqüent veure gent (tant nois com noies) caminant amb flors a la mà. Sembla que regalar flors és més habitual que a Espanya, i això em va sorprendre gratament, ja que no és una mala costum, si bé l'altre dia, parlant amb la nostra amiga andalusa, vam arribar a la conclusió que potser el fet que regalar flors estigui tan generalitzat fa que sigui menys especial.

• Compartir taula amb desconeguts. No, no baixo de l'hort, ja sé que tampoc és tan estrany que, si no hi ha més lloc lliure en un restaurant (especialment de menjar ràpid), comparteixis taula amb el primer que vegis. Però d'alguna manera, crec que aquí és molt més habitual que a casa. Des que sóc aquí he compartit taula amb unes 5 velletes. A vegades dónen conversa, a vegades no diuen res.
  

• Préssecs de Lleida. Mentre comprava al supermercat del costat de casa, que es diu Diksi, alguna cosa fora de lloc va fer que m'aturés i tornés enrere :) (No estic segura que es pugui fer fotos al supermercat, de fet, a l'entrada d'un d'ells hi vam veure el símbol de prohibit fer fotografies). Per cert, més endavant parlaré de gastronomia. Però encara em falten molts plats per tastar!

A vegades em dóna la sensació que això de l'Erasmus és com una mena de somni. Tinc una vida permanent en stand-by i una altra de completament diferent, a molts quilòmetres, amb data de caducitat. Veiam si aconsegueixo programar el despertador per a poder-me'n despertar un xic més tard... Res, només 4 mesos més tard...

P.D: L'últim tros de fuet, minúscul, reposa a la nevera. No ens atrevim a tocar-lo. Hauríem d'esperar una ocasió especial? O seria preferible acabar amb això quant abans millor? Sort que encara em queden escopinyes...

Fins una altra!