Novi-Novi-Novi-Novi God

Bon dia! I feliç any nou (tot i que una mica tard)!

Ha tornat a passar molt de temps i moltes coses. Mare meva si n'han passat, de coses. Comencem.

El viatge. Aquest és un esdeveniment que tindrà dedicada una (com a mínim) entrada de bloc apart. De l'1 al 15 de gener vam marxar a fer una ruta amb tren per Rússia. Mai diguis mai, però crec que aquest és un dels viatges més increïbles i irrepetibles que podré fer mai. N'explicaré més detalls properament, si tot va bé.

Teatre Mixailovski. Vam anar-hi a
veure el Trencanous

Visita dels pares. El dia 19 de desembre van arribar els meus pares a la ciutat, s'hi van estar 10 dies en total i així vaig poder celebrar el Nadal (catòlic) en família. Bàsicament vam estar visitant la ciutat i fent excursions; vaig repetir visites i en vaig fer de noves, vam veure el Trencanous i danses folclòriques (ambdós espectacles 100% recomanables - em fascinen aquelles acrobàcies), i el fet de venir 10 dies els va permetre prendre-s'ho amb calma. Això sí, no van poder veure neu.

Les seves primeres impressions, en alguns casos, em van recordar a les meves. En altres casos, em va sorprendre veure com em sorprenia que a ells els sorprengués segons què. M'explicaré millor: hi ha certes coses a què m'he acostumat sense adonar-me'n i ara em resulten normals. No descarten fer la seva aportació al bloc per mostrar un punt de vista diferent i menys distorsionat que el meu, que ja fa gairebé 5 mesos que sóc aquí. Segur que serà interessant.

Un senyor amb un avet
a l'autobús

Nadal. Com he dit vaig poder celebrar el Nadal amb els meus pares, amb turrons i polvorons i embotit i tot plegat; però sense escudella. Vam anar a un restaurant que intenta servir cuina espanyola (es diu Barslona, que en rus és un joc de paraules i també significa “bar d'elefant”). El menjar està bé, és bo, però d'espanyol no en té res.

Si bé és cert que a Rússia el Nadal és el dia 7 de gener per raons relacionades amb el calendari antic (cosa que implica que el 25 és un dia normal i corrent), entre aniversaris i celebracions a la residència no ens va faltar festa ni menjar de diversa procedència.

A més, uns dies abans de començar les festes, vaig tenir l'ocasió de participar en una cagada del tió com déu mana, amb alumnes russos de la universitat que hi estan estudiant català. Va ser molt interessant parlar amb ells i suposo que ells també van estar contents de poder practicar. En alguns dels regals del tió hi havia poemes en català que els alumnes havien de llegir en veu alta. Va ser fantàstic escoltar-los!

El dia de Nadal vam anar a la fortalesa, un dels meus llocs
preferits. Vam veure el sol!

Any Nou. Tots els russos a qui he preguntat quina és la seva festa preferida de l'any m'han

Una formigonera-matryoshka. És
la segona vegada que en veig.

donat la mateixa resposta: L'Any Nou (o Novyj God, segur que molts heu sentit aquella cançó de l'APM de 4 penjats amb focs artificals de fons). Per això era molt important celebrar aquesta festa aquí, a Rússia. Al contrari del Nadal, la celebren seguint el calendari actual. No la vaig celebrar amb russos, però vaja. Aquell dia teníem dos aniversaris (mira per on, ja és casualitat) i per tant vam fer un berenar i un sopar amb delícies de diferents llocs del món. A les 12 érem a l'avinguda principal de la ciutat, Nevskij, amb una ampolla de “cava” (xampany soviètic, crec), davant d'una pantalla gegant situada a tocar de la catedral de Kazan. La imatge de Putin fent el seu discurs va interrompre (esperadament) un dels concerts. Va parlar sobre els darrers actes terroristes a Volgograd. Té una veu incòmodament agradable. Després del seu discurs, van sonar les campanades i tothom va començar a cridar, abraçar-se i beure.
En poques paraules, per als curiosos, la idea de l'any nou rus és:
1. Mandarines
2. Amanida russa (que aquí, és clar, té un altre nom: “olivié”) i altres amanides amaionesades en general

3. Una pel·lícula en concret que tots miren aquell dia i que jo encara no he tingut l'ocasió de veure

4. Per a alguns, demanar desitjos escrivint-los en un paper, cremant-lo i bebent-se'n les cendres amb el cava.

Passa el temps. Hi ha amistats que ja han marxat, algunes fa temps i altres fa molt poc; d'altres se n'aniran en breu, a finals de gener. N'hi ha que sé que els tornaré a veure i a altres estic segura que no els tornaré a veure. Les classes de castellà s'estan a punt d'acabar, només me'n queda una i el meu grup d'alumnes passarà al nivell següent a mans d'algú altre. Hem canviat alguns horaris de classe i tenim professors nous. Aviat m'hauré de començar a preparar seriosament per l'examen final. No m'agraden els comiats i totes aquestes coses que canvien no fan més que recordar-me que ràpid passa el temps, i que ja em queda menys d'un mes i mig d'aventura...

I bé, des que hem tornat han passat ben poques coses. Bàsicament ens hem hagut de posar al dia, i no només amb les classes, també amb les temperatures: l'hivern s'ha fet esperar, però ja ha arribat. Em consta que ahir el termòmetre (de veritat, el de mercuri) va arribar a marcar -18ºC. I no anirà a millor. Sort que durant el viatge el temps es va portar força bé.

Remato amb dues curiositats: en un dels apartaments de la residència hi vam descobrir un armari tancat amb candau amb un cartell que amenaça de multa qui l'obri. Seria molt pertorbador tenir això a casa. Em pregunto què hi ha dintre. I parlant d'amenaces de multa, al lavabo del lloc on treballo hi ha un paper que amenaça amb una multa de 100 euros si poses els peus sobre la tassa del vàter. Que no se t'acudeixi; els "detectors de moviment per microones" que hi ha al terra i les càmeres de seguretat al passadís et delatarien.
També vaig descobrir fa poc que hi ha una llei que prohibeix comprar (/vendre) alcohol entre unes hores determinades (si no m'equivoco, de 10 de la nit a 11 del matí). En alguns comerços simplement te'l retiren a la caixa. Altres ideen mètodes força curiosos per a que no perdis el temps escollint:

En fi, fins aviat! Sort a tots aquells que tingueu exàmens! I als que no, també!