El viatge (1) i altres esdeveniments peterburgesos

Bona nit!
Avui (que és el nostre 5è mes-versari) us porto alguns detalls de la primera part del viatge que vam fer al gener. I després parlo d'alguns esdeveniments recents i importants de la ciutat (sóc conscient, per cert, que m'he inventat l'adjectiu "peterburgès", però m'agrada i el seguiré fent servir).
Perdoneu el desordre.

Ruta.

No és el viatge més increïble de la història dels viatges, però per a mi ha estat una gran aventura en una zona relativament exòtica i poc freqüentada per turistes no russos. Érem 3 noies: la meva companya d'habitació, catalana; una amiga alemanya de la residència i jo. Vam ser fora de casa 14 dies i vam visitar 11 ciutats en total; la més llunyana d'elles, Ekaterinburg, al peu dels Urals. 6 nits les vam passar en hotels, 1 en una casa particular i, la resta, en trens i sales d'espera. Pràcticament anàvem a ciutat per dia i ens desplaçàvem amb tren, elektrichka (tren de rodalies) o autobús. No valia la pena agafar cap avió – a més, a Rússia són més cars i menys segurs, segons les estadístiques.

Súzdal. Paisatges blancs per tot arreu

La primera meitat del viatge s'allarga de l'1 al 7 de gener. Durant aquells dies vam visitar, per ordre, Vladímir, Súzdal, Nizhnij Novgorod, Gorodets i Joshkar-Ola.

Les dues primeres formen part del conegut com a “Anell d'Or” de Rússia, que consisteix una ruta turística d'una petita part del país.

La dinàmica del viatge consistia en vagar entre trens i ciutats, a vegades fent excursions en autobús (com les de Súzdal i Gorodets).

La gent

Una de les coses amb les que més em quedo d'aquest viatge en general són les converses amb la gent. Ja siguin companys de trajecte, d'hotel, d'habitació o simplement gent a qui li preguntàvem el camí o l'autobús correcte. Vull tornar a intentar treure del cap, a tots aquells

Vladímir

que la tinguin, la idea que els russos són freds, secs i que no somriuen. És cert que pel carrer potser somriuen més aviat poc. Però pràcticament tothom a qui preguntàvem feia el possible per a donar-nos tots els detalls i explicacions de què eren capaços. A tots els sorprenia que estudiéssim rus i ens llençaven floretes. Altres temes que els solen sobtar (i preocupar) és el fet que estiguis a punt d'acabar la universitat i no tinguis ja algun pla de casament a la vista (verídic). I no s'estan de fer-te comentaris sobre la roba que portes (“us heu d'abrigar més”, “on és el teu gorro?”).
No va ser tan agradable trobar-se amb vells borratxos amb qui havies de compartir l'habitació segons on. Va arribar un nou hoste deprimit i entre els dos es van fotre una ampolla de vodka mentre s'explicaven les penes...

Trajectes
He arribat a diverses conclusions.

No m'agraden els autobusos. No hi puc dormir. En diverses ocasions posaven pel·lícules a totdrap que ho feien encara més difícil. Els trens, en canvi, m'agraden. Hi ha dos tipus de vagó. Per a fer-ne un resum: n'hi ha que tenen compartiments de 4 i n'hi ha en què tota la gent dorm en un mateix espai. Els dos són igualment interessants però òbviament, el de 4 és més còmode. També tenen un problema seriós amb la regulació de temperatures; o t'hi mors de fred o de calor. És qüestió d'anar-se abrigant o desabrigant.

Fred

Les temperatures en aquesta part del viatge i fins gairebé al final es van portar bé. Crec que no vam baixar dels -5ºC, cosa que encara feia prou agradable passejar pel carrer. El meu concepte de fred ha canviat completament, sobretot des que hem tornat a Peter (ja hem arribat a superar la barrera dels -20ºC). No em pensava que arribaria a dir això mai, però ara 0ºC s'ha convertit en una temperatura esperada i agradable amb la qual ve de gust sortir a passejar.

Què vam veure?
Bé, per a fer-ne un resum: A Rússia hi ha molts Kremlins (que vénen a ser fortaleses amb edificis a dintre) i moltes esglésies amb cúpules daurades o de colors, a vegades formant part de monestirs. A Nizhnij Novgorod vam visitar el museu de Saxarov, un físic nuclear rus activista dels drets humans que va estar, podríem dir, d'exili al seu propi país. Nizhnyj era una ciutat tancada als extrangers i allà va esar vivint aquell home, constantment vigilat. Es pot visitar casa seva i veure els llocs des d'on l'observaven.

També a Nizhnyj vam poder veure un tros d'una cerimònia religiosa en un monestir. Era sorprenent com aquelles dones grans podien aguantar fins a tres hores dretes (guanyant-se - com vam comentar amb l'home de seguretat, que tenia molta pelica – el paradís).

Detalls

Els carrers de les ciutats que no són Sant Petersburg o Moscou deixen bastant a desitjar (i no només els carrers). En molts casos estaven plens de gel que ningú elimina i era molt perillós caminar sense mirar ben bé on posaves els peus. El gel és dur, és una altra de les coses que vaig aprendre en aquest viatge...

Una altra cosa que vaig veure en gran quantitat durant el viatge van ser Sant Jordis.

Estàtua de Sant Jordi al Kremlin
de Nizhnij Novgorod

Imatges, escuts, objectes... per tot arreu. La majoria de vegades no es permetia fer fotografies, o s'havia de pagar per fer-ne. Però això no em va impedir ampliar la meva col·lecció. A més, a Vladímir hi havia una església dedicada a Sant Jordi on vaig preguntar a les dones que se n'ocupaven si sabien alguna cosa d'aquella versió alternativa que n'havia sentit (en què la princesa convenç Sant Jordi que no mati el drac). Les dones em van explicar que de versions n'hi havia infinites, però que a elles el que els importava és que Sant Jordi és un màrtir a qui van arrancar la pell.

Complicacions, anècdotes

En aquest viatge també vaig fer coses que en circumstàncies normals no faria i que no sé si

Càmeres en cotxes

tornaré a fer. Per exemple, pujar a un taxi compartit d'improvís perquè l'autobús s'ha quedat sense places. O pujar a taxis en general. Segurament molts de vosaltres haureu vist vídeos de russos bojos a la carretera. Això és perquè (entre altres motius, com ara que suboficialment es pot comprar el carnet de conduir) la majoria de russos, com a cosa habitual, porten una càmera al davant del cotxe que grava tot el que passa, per temes de l'assegurança. Vaig poder veure'n en funcionament.

També vam tenir algun problema. No tot podia sortir bé! Estàvem tornant de Gorodets a Nizhnij, amb autobús. A Nizhnij havíem d'agafar un tren fins a Kazan. Teníem previst arribar a la ciutat amb més de tres hores d'antelació per evitarproblemes... I va i ens trobem un embús, la causa del qual encara ens és desconeguda. Un trajecte d'1h, el vam fer amb 6 hores. Sort que just abans de pujar a l'autobús havíem comprat cartes i ens vam distreure. Òbviament, però, vam perdre el tren.

Magnífica companyia.
Joshkar-Ola. Al gener, una ciutat
sense arbre de nadal, a Rússia,
no és una ciutat.

Arribades a Nizhnij, calia trobar una manera d'arribar a Kazan fos com fos, perquè al dia següent ens hi esperaria una amiga que vam conèixer a Peter. Vam començar a preguntar a la gent de l'estació, a veure què hi podíem fer. Se'ns va acudir preguntar a uns policies i l'únic que en vam treure, enlloc de respostes, van ser preguntes (“i d'on sou? I on aneu? I on teniu els bitllets? I les maletes on són? Per què?”). De sobte, va venir corrents un senyor-àngel a qui li havíem preguntat. Ens va dir que havia sortit a investigar-ho i que en 20 minuts sortia una Marshrutka (autobuset) cap a Kazan. Però les maletes les teníem a l'hotel! Vam anar a parlar amb el conductor de la Marshrutka i li vam demanar que ens esperés, que agafaríem un taxi per anar a buscar les maletes. Va accedir-hi. Del no-res va aparèixer un home que va dir que ens portaria. Ens va cobrar el que va voler, és clar, però vam arribar i vam pujar a la Marshrutka. Un lloc estret, fred i incòmode, i a més feia ja 12h que no satisfèiem cap de les necessitats vitals bàsiques. Però tot va acabar bé. Vam arribar a Kazan abans que el tren que havíem perdut i tot! Quan li vam demanar a la senyora a veure si era possible recuperar part dels diners del bitllet, no entenia res (“Com? L'heu perdut? I què feu aquí llavors?”).

Nadal i la hospitalitat russa

Però després de 5h dormint i esmorzant en condicions pèssimes a l'estació de Kazan (es veuque no es pot dormir a les estacions, ja em diràs tu. I van

Joshkar-Ola

venir un cop a despertar-nos), va venir la nostra amiga a buscar-nos i amb ella vam marxar a la seva ciutat, Joshkar-Ola. Allà vam passar aquell dia i el matí del següent, que era Nadal. Ens van alimentar exageradament bé (visca la hospitalitat russa!) i va ser un molt esperat descans que ens ajudaria a recuperar forces per a la següent part del viatge. Joshkar-Ola és una ciutat poc coneguda, però és la capital de la República de Mari-el, on es parla una altra llengua a part del rus, el Txeremís o Marí. Vam tenir l'oportunitat de sentir-la en boca de l'àvia de la nostra amfitriona. També vam provar delícies típiques d'aquesta república (sense ànims de menysprear altres coses que vam tastar:

la Medovuxa, una mena de sidra típica de Súzdal; els Pryaniki, una mena de pa de gingebre de Gorodets i Tula; i el Txak-Txak, uns postres de la República del Tatarstan.I bé, per ara ho deixo aquí. Espero poder explicar aviat la segona part del viatge!

 
70è aniversari de l'alliberament del bloqueig de Leningrad

Aquests dies a Sant Petersburg estan essent molt molt freds. Ahir, 27 de gener, es va

Vista dels tancs avui, des de l'Hermitage

celebrar el 70è aniversari de l'alliberament del bloqueig de Leningrad: 900 dies de bloqueig, amb la misèria, gana i fred que comporten (tenint en compte que a l'inici del segle XX, pel que he sentit, va ser especialment fred. Havent viscut els -21ºC, m'esgarrifa pensar que van arribar als -35ºC sense calefacció). Putin va venir a la ciutat, però jo no el vaig veure. A la plaça del Palau hi van col·locar tancs i un escenari. Es van fer concerts i espectacles en diferents llocs de la ciutat i els esperats focs artificials, que no es van deixar veure per Any Nou com a senyal de dol pels recents actes terroristes, van tenir lloc a les 9 de la nit des de la fortalesa. Va ser tot un espectacle, no pels focs en si, sinó per veure com la gent del voltant cridava veient els focs. No ho solc fer, però en vaig gravar un tros en vídeo:

A una de les nombroses "basses" de
la ciutat, un home anònim fent-se
el senyal de la creu. A uns -12ºC.

El Baptisme, 19 de gener

El dia 19 de gener, a Piter, se celebra "el Baptisme". Els més valents (o insensats, com vulgueu) es banyen al riu tot fent el senyal de la creu tres vegades per a “purificar-se”. És un espectacle digne de veure, creieu-me, especialment si coneixes algú dels que es tiren...

I sí, en general, seguim sense parar. Que la Sònia aviat se me'n va i tenim coses pendents. Recentment he visitat el museu de les il·lusions, una illa-parc, moltes esglésies, l'Hermitage (segon cop), i el diumenge vam fer una excursió a Pskov (acompanyada d'una altra tensa història amb un taxista que coneix la ciutat pitjor que jo). Oh, i vam caminar per damunt d'un llac gelat. Aquest gel sí que no m'atreveixo a trencar-lo... 

Fins ben aviat!