El viatge (2) i una creixent consciència de retorn

Bona nit! 

La segona part del viatge és, potser, la més interessant. Ens esperaven les següents ciutats: Kazan, Ekaterinburg, Kungur, Perm, Yaroslavl i Tula.

En aquesta segona part vam agafar trens que feien ja un recorregut més seriós, com les 13h de Kazan a Ekaterimburg (on vam sumar 2h a les 3h que ja ens duem de diferència amb casa - vam creuar dues zones horàries); o com les 19h de Perm a Yaroslavl, que, curiosament, va resultar ser el trajecte que es va fer més curt de tots. Bàsicament vam estar dormint tot el viatge...

 

Parc de gel a Ekaterinburg

Tant a Kazan com a Ekaterinburg vam gaudir de guies personalitzades, dues noies (amigues d'amigues de les meves companyes de viatge) es van oferir a ensenyar-nos i explicar-nos coses interessants sobre les seves respectives ciutats a canvi buscant, simplement, una mica de pràctica de l'anglès i contacte amb estrangers.

Kazan és la capital de la República del Tatarstan, on, a part de rus, també es parla tàtar. En aquesta república conviuen tranquil·lament l'islam i el cristianisme ortodox. És una ciutat força agradable i neta, amb un Kremlin molt elegant, de color blanc, i mesquites barrejades amb esglésies. Fins llavors mai havia entrat a una mesquita. També tenen certes peculiaritats gastronòmiques que vam mirar de provar, en concret un dolç, el txak-txak. Molt bo.

A Ekaterinburg (el punt més llunyà del viatge, al peu dels Urals – el límit entre la Rússia europea i l'asiàtica) també vam gaudir d'una visita guiada. El que té de bo anar amb locals és que veus molts secrets i detalls que normalment et passarien desaparcebuts. Gràcies a aquesta noia ens van deixar pujar de manera exclusiva a un dels edificis més alts de la ciutat, des del qual hi havia una vista magnífica. Malauradament, el dia següent em vaig quedar a l'hotel en contra de la meva voluntat després d'una nit de deliris febrils de la qual necessitava recuperar-me (i de la qual ja em van quedar seqüeles per la resta del viatge – inevitablement, era més fàcil cansar-se). Em vaig perdre alguns museus i paisatges però això no em va impedir anar a l'òpera aquell mateix vespre: vam veure Ruslan i Liudmila. Si bé es respirava una mica menys de professionalitat que als teatres de Sant Petersburg, no sóc ningú per a jutjar el talent dels actors, que era innegable...

Coves de gel a Kungur

A Kungur hi vam anar expressament d'excursió per a veure unes coves de gel força exclusives. Kungur és una ciutat petita que viu bàsicament del turisme que proporcionen aquestes coves. Va ser un dia diferent. Havíem dormit unes 4 hores.

Llits dels reclosos

Foto amb en Sergey

 Perm no el vam acabar de veure del tot, perquè la nostra prioritat era visitar “Perm-36”, l'únic camp de concentració de Rússia que queda en peu i es pot visitar; està convertit en un museu. No està situat ben bé a la ciutat, sinó a més d'una hora, i arribar-hi és molt difícil – hi ha molt males connexions. Però teníem tantes ganes d'anar-hi que vam agafar un taxi que ens hi portés. Entre les tres no va picar tant, i realment va valer la pena. Vam gaudir d'una visita guiada fantàstica. El guia, Sergey (se suposava que era el guia per a estrangers, però sabia dir les frases justes en un anglès força russificat. Vam acordar que parlaria en rus i, si no l'enteníem, li diríem) era senzillament magnífic, ho explicava tot molt clarament, amb detalls, repetia el que feia falta i fins i tot ens va fer fotos “divertides”. Al final ens va acabar explicant, gairebé emocionat, com el seu pare i la seva tia van anar a parar a un camp de concentració durant 10 anys pel simple fet de posseir i treballar terres, i les seqüeles que els en van quedar de per vida. Tot plegat, per posar els pèls de punta. Tots ens estaven molt agraïts per l'interès mostrat i ens demanaven que expliquéssim el que havíem vist allà, perquè tot el món ho ha de saber, perquè forma part del seu passat i no es pot oblidar -ni repetir. Memorable.

Yaroslavl

A Yaroslavl i a Tula, els últims dos dies, ja feia més fred. Vam baixar dels -5 i es notava; nopodíem estar tanta estona voltant com abans; entràvem a les esglésies més per agafar temperatura que per curiositat... A Yaroslavl, però (a part d'un monestir, diversos museus i un temple UNESCO), vam viure una gran casualitat. Caminant per la vora del Volga, vam veure de lluny una colla d'amics de la residència que casualment i d'improvist havien marxat a fer un viatget. Coincidir en temps i lloc exactes en un país tan enorme... Encara se'm fa difícil de creure!

El Volga nevat a Yaroslavl

 

En aquell moment del viatge ja no ens quedaven més hotels, així que ja ens veus carregant el mòbil en els llocs més estranys i inhòspits. En lavabos de pagament (són freqüents a les estacions, però si ensenyes el bitllet no et fan pagar. És indignant que, a més, sovint consisteixen en un forat al terra...), o a l'estació mateix... Mentre una s'amagava darrere un mostrador amb endolls temporalment abandonat, una altra vigilava que no s'apropés l'encarregada de torn...

L'església maca de Tula

 A Tula vam veure una de les esglésies més boniques de totes. El curiós és que la part més maca (així com d'Art Nouveau) estava tancada al públic, però -encara no sé ben bé com- un home va voler obrir-la només per a ensenyar-nos-la a nosaltres. Fantàstic.

A Tula hi ha poca cosa. És famosa per les fàbriques d'armes. El Kremlin estava mig en obres...

De nou, el millor va ser parlar amb la gent. A Kazan vam poder parlar amb un rus sord que s'allotjava al mateix hotel; va ser molt interessant. Mai havia parlat amb cap sord directament, i menys un de rus. Al principi va ser força difícil entendre'ns, perquè parlava amb gestos i pronunciava d'una manera molt inexacta, però anàvem fent, i llavors va aparèixer un amic seu que ens va fer d'intèrpret. Era un noi molt curiós, estudiava molts idiomes estrangers (escrits, és clar), i tenia moltes preguntes per a fer-nos sobre els nostres països. Vam parlar molta estona, i ens van tancar el metro...

Dormint coberta amb l'abric en un
tren de nit de 4h on no vam pensar
a demanar roba de llit

Una altra de les conclusions a què puc arribar és que fer aquest viatge sense saber ni mica de rus redueix i simplifica l'experiència d'una manera exagerada fins al punt que ja no només seria avorrit, sinó potser fins i tot perillós. En moltes ocasions, a causa de la manca d'organització i el caos amb molts transports, arribar al nostre destí depenia de la nostra capacitat de comunicar-nos, insistir i preguntar. I l'anglès, per allà, no es porta gaire.

I bé, aquí acabo el resum del meu viatge. Almenys he explicat tot el que m'ha vingut al cap. Respondré a qualsevol pregunta.

I mentrestant, vaig vivint per aquí a Piter. Ja tinc data oficial de tornada: el dia 28 de febrer.

El Kremlin blanc de Kazan

Ben poc em queda ja. Aquests dies he visitat més coses, potser en un atac de “ostres, que no em dóna temps”. Vaig visitar un museu d'art contemporani, Erarta, que està assenyalat com un dels must-see de la ciutat. Por em feia això d'”art contemporani” (el meu concepte d'art sol no encaixar amb el que s'accepta sovint per aquest tipus d'art), però em va sorprendre gratament. Val la pena. També vaig anar al museu d'història política russa, al museu etnogràfic i a un de ciència. Tots molt interessants, si bé és veritat que l'insuficient coneixement de l'idioma n'impedeix la comprensió completa....

Oh, i vaig anar al Marinski gratuïtament. Sí-sí. Beneïts imprevistos d'amics amb entrades. Un concert de duets i solistes d'òpera. Fantàstic.

Tot això ho combino amb estudi, que al cap i a la fi és el que he vingut a fer aquí (sí, ja sé que ho explico tot menys això, però segueixo anant a classe i aprenent, i aquestes coses). Se m'apropa l'únic examen “oficial” que faré en tota l'estada i toca preparar-se. Per cert, crec que no ho he dit, però el rus és un idioma molt bonic. Recargolat i complicat, ho és una estona. Però m'encanta.

Suposo que només publicaré una vegada més des de Rússia. Un cop a Catalunya, ja ho veurem. Però sigui com sigui, quedarà pendent l'especial de gastronomia. Aquests dies, després de l'examen, tocarà començar a posar els peus a terra, acomiadar-se i preparar tot el que falti per a la tornada. Ja tindré temps per dormir a Barcelona!

Fins aviat!